El calendari xinès

El calendari xinès es divideix en sis mesos de 29 dies i sis mesos de 30 dies, el que origina anys de 354 dies. Cada mes s'inicia amb lluna nova i l'Any Nou xinès està determinat per la segona Lluna Nova després del solstici d'hivern.

Per ajustar el cicle lunar de 354 dies amb el cicle solar de 365 s'inclou un mes cada 2 o 3 anys.

El seu origen fou prop de l'any 2.640 aC.

El formen cinc cicles de dotze anys amb noms d'animals: Rata, Bou, Tigre, Llebre, Drac, Colobra, Cavall, Ovella, Mico, Gall, Gos i Porc.

Bon any 9

Quatre

"Si tot l'any fos festa, divertir-se seria més avorrit que treballar"
William Shakespeare

"M'interessa el futur perquè és el lloc on passaré la resta de la meva vida"
Woody Allen

"La inspiració existeix, però t'ha de trobar treballant"
Pablo Picasso

"Fer feliços als altres, no hi ha res millor ni més maco"
Ludwing van Beethoven

Innocents

Si la història ens explica que Herodes va fer assassinar a tots els nadons de Betlem i rodalies, com podem celebrar aquesta diada d'aquesta manera tan frívola?

Malauradament hi ha molts "Herodes" al front de les grans nacions, que van a dormir molt tranquils, passant de les estadístiques que ens parlen d'infants innocents que moren per no tenir res que posar a la boca, d'infants innocents que moren per manca d'aigua potable, d'infants innocents que moren per manca de medicaments.

Malauradament hi ha molts "Herodes" que a les seves mans tenen els medis perquè molts infants innocents no morin, però no fan res per evitar-ho.

"Herodes" del segle XXI. Els infants. . . . sempre infants. . . . sempre innocents.

L'amic Antoni

No te'n vagis encara company,
poc a poc, cantarem la darrera,
lentament, retardant el compàs,
tanmateix ja ningú ens espera,
malgrat tot, si arribem fins el moll,
on descansen les barques i nanses,
comptarem quantes n'hi ha que, mai més,
com tu i jo, pescaran esperança.

no te'n vagis encara company,
que hi ha nit d'esclatant lluna plena.

Toni, no t'oblidarem.

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent melanconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

El Montseny

Si a la dreta vèiem el Pirineu, a l'esquerra podem veure el Montseny.

Foto: Vicens Tomàs

El Pirineu

El Pirineu vist des de Malgrat de Mar, zona del Pla de Grau, on es conreen els millors fesols del Ganxet de Catalunya.

Foto: Vicens Tomàs

Arbre de Nadal

M'agradaria guarnir, aquests dies, un arbre de Nadal molt especial i penjar-hi, en lloc de regals, els noms de tots els meus amics. Els de prop i els de més lluny. Els de sempre i els que tinc ara. Els que veig cada dia, i els que trobo molt de tant en tant. Aquells que sempre recordo i els que sovint oblido. Els constants i els inconstants. Els de les hores alegres i els de les hores difícils. Els que sense voler vaig ferir, i els que sense voler em varen ferir. Aquells a qui conec profundament, i aquells a qui només conec per la seva aparença. Els que em deuen alguna cosa i aquells a qui dec molt. Els amics humils i els amics "importants". Per això els anomeno a tots, a tots els amics que han passat per la meva vida. Els que rebreu aquest missatge i els que no el rebran. Un arbre d'arrels profundes, perquè els vostres noms no es puguin arrencar mai. Tant de bo que per Nadal, ens puguem retrobar per compartir els millors desitjos d'esperança, donant una mica de felicitat a aquells que ho han perdut tot.

Bon Nadal

Rics i pobres

De rics i pobres sempre n'hi hauran, el que hem de procurar és que no sempre siguin els mateixos.

Jaume Balmes (1810-1848)

Grans amics

Els grans amics no es perden en petites disputes; si es perden, es perquè no eren amics . . . . i molt menys grans.

Festes

S'acosten les festes Nadalenques. Festes segons com plenes d'hipocresia, de consumisme, d'estirar més el braç que la màniga, de molts desitjos de pau i felicitat, però per Sant Esteve tornem a estar allà mateix: enveges, hipocresies, falsedats, egoismes. . . .

Dies que diuen que cal que estiguem contents, encara que potser no tinguem el millor dia.

Dies que els mitjans de comunicació, sobre tot la TV, ens "matxacaràn" amb anuncis de colònies, perfums i objectes inútils que diuen que ens portaran la felicitat.

Dies que escoltarem aquelles nadales, que han deixat de ser nadales, per passar a ser la música de fons dels espots publicitaris.

Per mi Nadal és una festa més, sols els records marquen la diferència.

Aquells records de petit, quan sols es menjava pollastre rostit per aquestes festes, que bevíem un cava que en dèiem "xampany" i que segurament ara seriem incapaços de beure.

Aquells anys d'estufa de lenya al menjador i pessebre en un racó, amb l'olor inconfusible de la molsa.

Records d'aquells anys que encara no havia arribat ni la Coca Cola ni la televisió, de pantalons curts a l'hivern i d'en Kubala a can Barça.

Aquells records de la gran nevada del dia de Nadal del 1962.

Records cada dia més llunyans i que es van esvaint amb el pas del temps.

Kepa.

LLavors

"No es planten llavors de menjar, es planten llavors de bondats.
Tractin de fer un cercle de bondats, aquestes els envoltaran i
els faran créixer més i més"

Irena Sendler (1910-2008)

Carta a mis amigos

Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo.

Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan.

Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luz. Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen. Escucharía cuando los demás hablan.

Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto, no solamente mi cuerpo, sino mi alma.

A los hombres les probaría cuán equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse! A un niño le daría alas, pero le dejaría que el solo aprendiese a volar. A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido. Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres. . . . He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir la escarpada. He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por primera vez, el dedo de su padre, lo tiene atrapado para siempre.

He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo, cuando ha de ayudarle a levantarse. Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrán de servir, porque cuando me guarden dentro de esa maleta, infelizmente me estaré muriendo.

Siempre di lo que sientes y haz lo que piensas. Si supiera que hoy fuera la última vez que te voy a ver, te abrazaria fuertemente y rezaría al Señor para poder ser el guardián de tu alma. Si supiera que estos son los últimos momentos que te veo diría "te quiero" y no asumiria, tontamente, que ya lo sabes.

Siempre hay un mañana y la vida nos da otra oportunidad para hacer las cosas bien, pero por si me equivoco y hoy es todo lo que nos queda, me gustaría decirte cuanto te quiero, que nunca te olvidaré.

El mañana no le està asegurado a nadie, joven o viejo. Hoy puede ser la última vez que veas a los que amas. Por eso no esperes más, hazlo hoy, ya que si el mañana nunca llega, seguramente lamentarás el día que no tomaste tiempo para una sonrisa, un abrazo, un beso y que estuviste muy ocupado para concederles un último deseo. Mantén a los que amas cerca de ti, diles al oído lo mucho que los necesitas, quiérelos y trátalos bien, toma tiempo para decirles "lo siento", "perdoname", "por favor", "gracias" y todas las palabras de amor que conoces.

Nadie te recordará por tus pensamientos secretos. Pide al Señor la fuerza y sabiduría para expresarlos. Demuestra a tus amigos cuanto te importan

Gabriel Garcia Márquez

Paraules pronunciades per Pau Casals a l'Assemblea General de l'ONU, el dia 24 d'Octubre de 1971

". . . i am a Catalan. Today, a province of Spain. But what has been Catalonia? Catalonia has been the greatest nation in the world. I will tell you why. Catalonia has had the first parliament, much before England. Catalonia had the first United Nations. All the authorities of Catalonia in the Eleventh Century met in a city of France, at that time Catalonia, to speak about peace, at the Eleventh Century. Peace in the world and against, against, against war, the inhumanity of the wars. So i am so happy, so happy, to be with you today. That is why the United Nations, which works solely towards the peace ideal, is in my heart, because anything to do with peace goes straight to my heart..."

". . . jo sóc català. Avui Catalunya ha quedat reduïda a una província d'Espanya. Però, què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Els dic, us diré perquè: Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de "Nacions Unides". Totes les autoritats de Catalunya es van reunir el segle XI a Toluges, una ciutat que avui pertany a França però que abans era de Catalunya, per parlar de pau. Sí, al segle XI! Pau al món, perquè Catalunya ja estava contra la guerra, contra allò que les guerres tenen d'inhumà. Sí, al segle XI. Això era Catalunya! I jo estic tant content d'ésser aquí, amb vosaltres, content i commogut. . . "

"El món seria més pacífic si fóssim tots ateus"

José Saramago

"L'única certesa és la incertesa"

Zygmunt Bauman

In . . . Inde . . . Independència !

Final del Correllengua a Perpinyà.

Savis

Les coses simples sòn les més extraordinàries, i només els savis aconsegueixen veure-les.

Paulo Coelho

Amistat

La veritable amistat és com la fosforescència, resplendeix millor en els moments de foscor.

Rabindranath Tagore

Somni

És la possibilitat d'assolir un somni el que fa que la vida sigui interessant.

Paulo Coelho ( Río de Janeiro 1947 )

"Amic és aquell que arriba quan tots els altres han marxat"

Anònim.

Cop de volant

A vegades quan anem amb la furgoneta del grup, en Miquel fot un cop de volant fort, la càrrega fa molt de soroll però tot és posa al seu lloc. Després, la resta del viatge no se sent cap soroll.

A vegades en la relació amb les persones va bé que hi hagi un cop de volant, potser perquè les coses es posin al seu lloc.

"La manera d'aconseguir la felicitat és fent felices a les altres persones"

Baden Powell

"La grandesa no consisteix en rebre honres, sinó en merèixer-les"

Aristóteles, 360 a.c.

Els cotxes de les "vaques grasses"

Quan jo era petit, a l'escola hi anàvem a peu, tan els que vivíem a prop, com els que vivien molt lluny.

Al cap d'uns anys, es veia alguna mare amb un 600 de tercera mà, anar a buscar al seu fill al sortir de classe.

Ara hi ha mares que van a buscar els seus fills amb cotxes espaterrants, els cotxes que jo en dic, de les "vaques grasses".

Tàpies

A mi tampoc m'agraden les obres d'en Tàpies.

El meu pot

Jo tinc un pot de vidre, no massa gran. És d'aquells que tapen bé, perquè res s'escapi.

Enganxada al vidre hi ha una etiqueta de paper, hi anoto les coses que hi vaig posant. Hi ha coses escrites amb tinta i altres escrites en llapis. És el meu pot, el pot on hi poso les meves il·lusions.

Escrit en tinta, les il·lusions que difícilment s'esvairan.

Escrit en llapis, les que una vegada aconseguides s'han d'esborrar, perquè deixen de ser il·lusions.

Les il·lusions, quan és compleixen, deixen de ser-ho.

Un món nou

"Només podem col·laborar en la creació d'un món nou en la mesura que hi estiguem ficats"

Joan Alsina i Hurtós

Somnis

"Segurament nosaltres vivim els somnis dels nostres avis, i depèn de la qualitat del nostre somni, això és el que viuran els nostres descendents"

Lluís LLach

De "LA DANZA DEL FUEGO"

No arrelis en un lloc, mou-te
doncs no ets un arbre, per això tens dos peus.
L'home més savi es el que sap que la seva llar
es tan gran com pugui imaginar.

Quan vegis un estel fugaç
guarda'l en el teu cor,
és l'ànima d'algú que aconseguí
donar als seus, el seu amor.

Quan sentis un nen preguntar
per què el Sol ve i se'n va,
digali: perquè en aquesta vida no hi ha
llum sense foscor.

Mägo de Oz

Marcians

Quan algú evoluciona,
també evoluciona tot al
seu voltant.

Quan intentem ser millors
del què som, tot al nostre
entorn també millora.

Ets lliure per escollir . . .
. . . per prendre les pròpies decisions,
. . . encara que només
tu les entenguis.

Pren les decisions
amb coratge,
llibertat i, a vegades,
amb una certa
dosi de bogeria.

Només entendrem la vida
i l'Univers,
quan no busquem explicacions.

Aleshores tot queda clar.

Aprendre alguna cosa
significa entrar en contacte
amb un món desconegut,
. . . on les coses més simples,
. . . són les més extraordinàries.

Atreveix-te a canviar.

Desafia't

Que no t'espantin els reptes.

Insisteix una,
i una altra,
i una altra vegada.

Recorda que sense fe
es pot perdre una batalla
que ja semblava guanyada.

No et donis per vençut

Recorda saber sempre
què vols
. . . i comença de nou.

El secret està a
no tenir por d'equivocar-nos
i en saber que és necessari
ser humil per aprendre.

Tingués paciència per trobar
el moment precís
i felicita't per allò que assoleixes.

I si això no fos suficient . . .
analitza les causes
i intenta-ho amb més força.

El Món és a les mans
d'aquells que tenen el
coratge de somniar i de
córrer el risc de viure els
seus somnis.

Donar

A la vida el que importa és donar el què un té, no el que l'hi sobra.

Il·lusions

Les il·lusions son l'energia que ens fa viure el dia a dia.

Àngels

"Els amics son àngels que ens aixequen damunt els nostres peus, quan les nostres ales tenen problemes per recordar com volar"

Si em demanessin

Si em demanessin què és l'alegria
contestaria que és viure amb tú,
tenint enceses de nit i dia
les esperances de joventut.

Poguessin veure que en els teus braços
em sent un núvol besant el cel,
llavors sabrien que les carícies
et brollen dolces, amb gust de mel.

Si em demanessin què és la tendresa
dibuixaria tot el teu cos,
amb el perfum d'una flor vermella
que pintaria on tens el cor.

Descobririem que una mirada
que sigui teva és com el vent,
que esborra sempre qualsevol pena
omplint de festa l'enteniment.

Tòfol Mus

La Pàtria

Baix l'ombra centenària d'una alzina
al poderós impuls d'un baf de glòria
obert arreu el llibre de la història
i per música el mar, que inquiet rondina,

estesa al vent i flamejant com boja
la bandera amb les barres catalanes
bullint la sang, al cor gestes galanes
i airosa al cap la barretina roja

un aplec de jovent a qui entrellaça
i uneix tan sols l'amor a Catalunya
amb febrosenca mà lo ferro empunya
cap alt i front serè, bé és nostra raça.

I amb veu que amb son brogit aixorda el tro
llançant eix cant, fent trontollar la terra
cant que arriba ben prest com crit de guerra
fins Montserrat, Montseny i Canigó.

Som d'aquells que frec a frec
anaren amb espetec
amb l'alarb a capgirells.
Sant Jordi, la pàtria ens crida:
Desperta, ferro! i a ells.

Som d'aquells que res tement
arribaren fins a Orient
deixant dona, fills i llars.

Som iguals que lleons braus:
ans que viure essent esclaus
preferiren lo morir
quan de la pàtria els sagrats
furs i drets foren cremats
per la mà del vil botxí.

Som d'aquells que per lluitar
i la pàtria defensar
mai tenim les mans plegades
Català, ni una arma tens?
Doncs, què fas d'ungles i dents?
Au minyons: a mossegades!

I en fi, si alguna vegada
a la pàtria endogalada
nostra sang falta li fa
ja ho saps: un pic de campana
i amunt! La gent catalana
serà lliure o morirà.

Aixeca , doncs, la testa
amada pàtria nostra
reviu i riu com ans.
La vida és poca cosa
per dar-la com a mostra
de que no som fills bords:
som catalans.

Ja la campana ens crida. . .
Aurora beneïda!
Ja la campana ens crida. . .
Companys, que fem? Anem!

J. Forn

Onades

M'agradaria tant
poder mirar el teu cos
esquinçant, nu i lluent,
les aigües del bassal . . .

M'agradaria tant
acaronar els teus cabells
i eixugar aquesta pell
amb els meus llavis tan secs . . .

Que envejo cada esquitx
que tu hagis platejat.
Gelós estic del sol
si és que ell t'ha enlluernat.

Que primaveres són
les onades que tu fas,
i jo, l'arbre assedegat
que a la vora està esperant.

Lluís LLach

El Temps

"Si no fos Déu que se'n recorda, ni tu ni jo tindríem corda"

2008 segons el calendari gregorià.

Es correspon amb els anys 5768-5769 del calendari hebreu, amb els anys 5109-5110 del calendari hindú i amb els anys 1428-1429 del calendari musulmà.

Tot és relatiu.

La Terra

La Terra no ens l'han deixat d'herència els nostres pares, sinó que és un préstec que ens han fet els nostres fills.

Cap indi Seattle.

Imaginació

"Havia estat una nit plujosa. Era d'agrair que la terra quedés amarada d'aquella aigua tan esperada. Pels carrers, les catifes de fulles caigudes dels arbres, anunciaven l'arribada de la tardor.

En el llit, en Joel es retorçava entre els llençols, apurant els darrers minuts abans que sonés el despertador. Els trons de matinada l'havien despertat sobtadament. El fet de despertar-se no el treia de polleguera, ja que gaudia d'aquells moments pensant amb la Laia, la noia del que n'estava bojament enamorat"

Per què llegir, si ens ho donen tot mastegat amb imatges.

Oblidarem imaginar?

Hivern

Fa uns anys m'espantava la tardor, ja sóc hivern.

Mario Benedetti.

Del pregó de la Festa Major de La Valldan - 2003

". . . Allà on voldria arribar és a una reflexió molt més profunda i universal que com a ciutadans de Catalunya si més no, no podem deixar de fer-nos: tots els pobles del món tenen el dret a l'autodeterminació, es a dir, a decidir lliurament, sempre per vies pacífiques i democràtiques, el seu futur. No hi ha cap poder estatal ni judicial que pugui privar-nos d'exercir aquest dret elemental com és, i necessari, pel que fa a la bona convivència i a la solidaritat humana; no deixar exercir aquest dret, democràticament repeteixo, és condemnar els pobles a l'extinció o a la violència terrorista permanent. Déu vulgui que Euskadi a no trigar i que Catalunya també algun dia puguin exercir-lo com cal, per més constitucions i estatuts que s'hagin de modificar: no hi ha cap llei humana que sigui intocable. Els pobles, com les persones, no són si no són lliures. No n'hi ha prou de proclamar que Espanya es plurinacional, pluricultural i plurilingüística si aquest reconeixement legal no sols no es posa en pràctica, sinó que és vedat amb renovades i vergonyoses prohibicions.
M'arriscaria a dir que a la pell de brau no hi haurà una convivència tranqui·la i fraternal prou satisfactòria, tan de bo definitiva, fins que les diverses nacions que en formen part per força, no puguin decidir democràticament el seu estatus i establir relacions amb l'estat des de la seva llibertat i indiosincràsia. Els matrimonis forçats o de conveniència, estan condemnats al fracàs; si més no, mai no arriben a viure en pau ni a ser feliços ni fecunds.

I que consti (això ja ho deia el nostre gran compatriota, mossèn Josep Armengou), nosaltres els catalans, som els principals culpables d'aquesta situació desgraciada que ens ha tocat viure o de patir, a despit dels temps actuals il·lusòriament democràtics: pels nostres complexos hereditaris, per les nostres divisions polítiques internes, pel nostre mercantilisme asservit, en el fons per la poca fe en nosaltres mateixos. Per això m'atreviria a prendre La Valldan com a símil i com a símbol patriòtic berguedà, català i universal. No cal que siguem catalanistes, si no ens hi obliguen. Siguem catalans, i prou, amb naturalitat i convicció, assumint-ne, això si, tots els drets i tots els deures. Ara, que ens deixin ser, que no ens tractin com a forasters a casa nostra. Primer que a Espanya, som a Catalunya, i després ja veurem; sí, també a Espanya, molt bé, però com a germans, no com esclaus."

Mossèn Climent Forné

El banús i l'ivori

El banús i l'ivori viuen en perfecte harmonia en el meu piano, per què nosaltres no?

Del testament espiritual de Joan Alsina (18-09-1973)

"Havíem volgut posar vi nou en bots vells, i ens hem trobat sense bots i sense vi . . . de moment"

"Hem acabat el camí, hem fressat un corriol i ara som a les pedres. Seguirem caminant els que encara quedem. Fins quan? Tan de bo trobem arbres per aixoplugar-nos de les bales"

"Cap dels qui han sucat pa a les olles d'Egipte veuran la Terra Promesa, sense passar per l'experiència de la mort" . . .

. . . "I la impotència. La sang que bull. Les paraules que no surten. I saber que - paraules i fets - són condemnades a la pols, a la sang i a la carn trinxada i masegada" . . .

. . . "És terrible una muntanya cremada. Però cal esperar que de la cendra molla, negra, enganxosa, en torni a brotar la vida"

"La vida, la descobrim cada dia. A cada minut. Descobrim el valor als petits gestos de cada moment. La rialla al carrer trist, la veu amiga - amb claus - al telèfon. La preocupació pel caigut. La mà que s'obre. La cara que gosa esbossar un acudit" . . .

. . . "Esperem la vostra solidaritat. Enteneu ara què significa el Cos de Crist? Si nosaltres ens ensorrem, és quelcom de la vostra esperança que s'ensorra. Si de les cendres assolim la vida de nou, és quelcom que neix de nou en vosaltres"

"Adéu-siau. Ell ens acompanya sempre, onsevulla que siguem"

Joan.


Joan Alsina i Hurtós (Castelló d'Empuries 28.04.1942 - Santiago de Xile 19.09.1973)

"Xile, 11 de Setembre de 1973. Un sagnant cop d'estat militar, dirigit pel general Pinochet, derroca al règim constitucional xilè, presidit per Salvador Allende. A Catalunya, vivim intensament els darrers anys de la dictadura del general Franco. El cop d'estat a Xile ens colpeix; en fem bandera de rebuig de les dictadures.

Pocs dies després d'aquest 11 de Setembre; en concret, el dia 19, entre les 10 i les 11 de la nit, els militars xilens van executar a trets mossèn Joan Alsina i Hurtós, fill de Castelló d'Empúries, Alt Empordà, i que des de feia cinc anys, treballava pastoralment a Xile com a capellà. Tenia trenta-un anys. Un soldat li disparava una ràfega mortal de metralleta al Puente Bulnes, sobre el riu Mapocho, a Santiago de Xile"

Del llibre de Joaquim Pla "JOAN ALSINA l'altre versió"

Alegries

Moltes persones perden les petites alegries, esperant la gran felicitat.

Pearl S. Buck

La Joia

Ja només sé cantar per dir-te
que hi ha un món nou dins aquest món que et costa viure.
Que val la pena si tens la força dins del cor
per prendre el risc que és sempre el bell indret
de posseir. . .
la joia, la joia per què avances
pel llarg i vell camí que du a un món millor.

No em dono vergonya d'aquests somnis
ni em cansa fer un poc més possible l'impossible.
Que si no arribo fins el destí que em diu el cor,
faré senyal del lloc a l'horitzó
gardant en mi
la joia, la joia de sentir-vos
sabent que aneu encara molt més lluny que jo.

No hi puc fer res i et dic encara
que un món millor sempre t'espera enllà dels astres.
No és sols un somni,
també és la urgència pel dolor
de tanta gent, desheretats de tot,
de tot menys de . . .
la joia, la joia d'inventar-se
un bell demà més digne on hi surti el sol . . .

Lluís LLach

Gràcies

Sé que soc un esquitx en la teva vida, però tu ets un llac molt gran en la meva. Gràcies, la teva amistat ha omplert la meva vida.

Esquitxos

Si un dia t'afecta un problema molt gran, aixeca el cap, mira al cel i vés cap a Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i quan arribis a Plutó, para't i mira la Terra, veuràs que és insignificant.

Nosaltres no som propietaris de res, quasi ni dels nostres pensaments.

En aquest mon hi estem de lloguer, hi estem de pas, tot hi això hi ha qui es creu l'amo del mon, amb les seves actituds i les seves prepotències.

Nosaltres som un petit esquitx, dins l'univers que ens envolta.

La Tenora

"Només hi ha un instrument al món que pugui donar un crit de joia, o de dolor, amb veu humana, i aquest és la tenora"

Juli Garreta

La Flama del Canigó al Castellet

A Sant Martí del Canigó, la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: esclava a Espanya. Si prens coratge, els ulls al cel i alces el braç, gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella, també a França.

Joan Salvat-Papasseit.

Amic

Un amic es aquella persona que si un dia el perds, si un dia falta, tens la tranquil·litat, tens aquella pau interior de que li has dit tot el que li volies dir, que li has explicat tot el que li volies explicar, que li has expressat els teus sentiments, li has explicat les teves sensacions, que li has dit el molt que l'estimaves.

Quantes vegades quan perdem un amic, quan un amic falta, ens lamentem de que no li varem dir el que potser li volíem dir, que no li varem explicar el que potser li volíem explicar, que no li varem expressar els nostres sentiments, les nostres sensacions, que no li varem dir el molt que l'estimàvem.

Un dia vaig llegir una frase que deia: "Amic és el que ho sap tot de tú i malgrat tot t'estima"