Si em demanessin què és l'alegria
contestaria que és viure amb tú,
tenint enceses de nit i dia
les esperances de joventut.
Poguessin veure que en els teus braços
em sent un núvol besant el cel,
llavors sabrien que les carícies
et brollen dolces, amb gust de mel.
Si em demanessin què és la tendresa
dibuixaria tot el teu cos,
amb el perfum d'una flor vermella
que pintaria on tens el cor.
Descobririem que una mirada
que sigui teva és com el vent,
que esborra sempre qualsevol pena
omplint de festa l'enteniment.
Tòfol Mus
1 comentari:
Una part d'aquesta havanera, li vaig dedicar a una amiga el dia que es va casar, i això, que jo no era el marit....
Enhorabona Pere, i gràcies per tot.
Publica un comentari a l'entrada