Durant tota la seva vida, l'autor grec Nikos Kazantzakis va ser un home absolutament coherent. Encara que tractà temes religiosos en molts dels seus llibres, sempre es va considerar un ateu convençut. Doncs d'aquest ateu convençut, una de les més maques definicions de Déu que conec:
"Mirem amb perplexitat la part més alta de l'espai de la força que governa l'Univers. I en diem Déu. Podríem donar-li qualsevol altre nom: Abisme, Misteri, Foscor Absoluta, LLum Total, Matèria, Esperit, Suprema Esperança, Suprema Desesperació, Silenci. Però li diem Dèu, perquè sols aquest nom - per raons misterioses - es capaç de sacsejar amb força el nostre cor. I no hi ha dubte que aquesta sacsejada és absolutament indispensable per permetre el contacte amb les emocions bàsiques del ser humà, que sempre son més enllà de qualsevol explicació o lògica".
De "El Guerrero de la Luz"
Paulo Coelho. (1947)
"Mirem amb perplexitat la part més alta de l'espai de la força que governa l'Univers. I en diem Déu. Podríem donar-li qualsevol altre nom: Abisme, Misteri, Foscor Absoluta, LLum Total, Matèria, Esperit, Suprema Esperança, Suprema Desesperació, Silenci. Però li diem Dèu, perquè sols aquest nom - per raons misterioses - es capaç de sacsejar amb força el nostre cor. I no hi ha dubte que aquesta sacsejada és absolutament indispensable per permetre el contacte amb les emocions bàsiques del ser humà, que sempre son més enllà de qualsevol explicació o lògica".
De "El Guerrero de la Luz"
Paulo Coelho. (1947)