dijous, 31 de juliol del 2008
dilluns, 14 de juliol del 2008
Àngels
"Els amics son àngels que ens aixequen damunt els nostres peus, quan les nostres ales tenen problemes per recordar com volar"
dimarts, 8 de juliol del 2008
Si em demanessin
Si em demanessin què és l'alegria
contestaria que és viure amb tú,
tenint enceses de nit i dia
les esperances de joventut.
Poguessin veure que en els teus braços
em sent un núvol besant el cel,
llavors sabrien que les carícies
et brollen dolces, amb gust de mel.
Si em demanessin què és la tendresa
dibuixaria tot el teu cos,
amb el perfum d'una flor vermella
que pintaria on tens el cor.
Descobririem que una mirada
que sigui teva és com el vent,
que esborra sempre qualsevol pena
omplint de festa l'enteniment.
Tòfol Mus
La Pàtria
Baix l'ombra centenària d'una alzina
al poderós impuls d'un baf de glòria
obert arreu el llibre de la història
i per música el mar, que inquiet rondina,
estesa al vent i flamejant com boja
la bandera amb les barres catalanes
bullint la sang, al cor gestes galanes
i airosa al cap la barretina roja
un aplec de jovent a qui entrellaça
i uneix tan sols l'amor a Catalunya
amb febrosenca mà lo ferro empunya
cap alt i front serè, bé és nostra raça.
I amb veu que amb son brogit aixorda el tro
llançant eix cant, fent trontollar la terra
cant que arriba ben prest com crit de guerra
fins Montserrat, Montseny i Canigó.
Som d'aquells que frec a frec
anaren amb espetec
amb l'alarb a capgirells.
Sant Jordi, la pàtria ens crida:
Desperta, ferro! i a ells.
Som d'aquells que res tement
arribaren fins a Orient
deixant dona, fills i llars.
Som iguals que lleons braus:
ans que viure essent esclaus
preferiren lo morir
quan de la pàtria els sagrats
furs i drets foren cremats
per la mà del vil botxí.
Som d'aquells que per lluitar
i la pàtria defensar
mai tenim les mans plegades
Català, ni una arma tens?
Doncs, què fas d'ungles i dents?
Au minyons: a mossegades!
I en fi, si alguna vegada
a la pàtria endogalada
nostra sang falta li fa
ja ho saps: un pic de campana
i amunt! La gent catalana
serà lliure o morirà.
Aixeca , doncs, la testa
amada pàtria nostra
reviu i riu com ans.
La vida és poca cosa
per dar-la com a mostra
de que no som fills bords:
som catalans.
Ja la campana ens crida. . .
Aurora beneïda!
Ja la campana ens crida. . .
Companys, que fem? Anem!
J. Forn
Subscriure's a:
Missatges (Atom)