La Pàtria

Baix l'ombra centenària d'una alzina
al poderós impuls d'un baf de glòria
obert arreu el llibre de la història
i per música el mar, que inquiet rondina,

estesa al vent i flamejant com boja
la bandera amb les barres catalanes
bullint la sang, al cor gestes galanes
i airosa al cap la barretina roja

un aplec de jovent a qui entrellaça
i uneix tan sols l'amor a Catalunya
amb febrosenca mà lo ferro empunya
cap alt i front serè, bé és nostra raça.

I amb veu que amb son brogit aixorda el tro
llançant eix cant, fent trontollar la terra
cant que arriba ben prest com crit de guerra
fins Montserrat, Montseny i Canigó.

Som d'aquells que frec a frec
anaren amb espetec
amb l'alarb a capgirells.
Sant Jordi, la pàtria ens crida:
Desperta, ferro! i a ells.

Som d'aquells que res tement
arribaren fins a Orient
deixant dona, fills i llars.

Som iguals que lleons braus:
ans que viure essent esclaus
preferiren lo morir
quan de la pàtria els sagrats
furs i drets foren cremats
per la mà del vil botxí.

Som d'aquells que per lluitar
i la pàtria defensar
mai tenim les mans plegades
Català, ni una arma tens?
Doncs, què fas d'ungles i dents?
Au minyons: a mossegades!

I en fi, si alguna vegada
a la pàtria endogalada
nostra sang falta li fa
ja ho saps: un pic de campana
i amunt! La gent catalana
serà lliure o morirà.

Aixeca , doncs, la testa
amada pàtria nostra
reviu i riu com ans.
La vida és poca cosa
per dar-la com a mostra
de que no som fills bords:
som catalans.

Ja la campana ens crida. . .
Aurora beneïda!
Ja la campana ens crida. . .
Companys, que fem? Anem!

J. Forn