Onades

M'agradaria tant
poder mirar el teu cos
esquinçant, nu i lluent,
les aigües del bassal . . .

M'agradaria tant
acaronar els teus cabells
i eixugar aquesta pell
amb els meus llavis tan secs . . .

Que envejo cada esquitx
que tu hagis platejat.
Gelós estic del sol
si és que ell t'ha enlluernat.

Que primaveres són
les onades que tu fas,
i jo, l'arbre assedegat
que a la vora està esperant.

Lluís LLach