dimarts, 29 de desembre de 2009

Ens varen fer creure. . . . . . .

Ens varen fer creure
que el "gran amor"
sols passa una vegada,
generalment
abans dels 30 anys.

No ens varen dir
que l'amor no es
manipulat, ni arriba
en un moment determinat.

Les persones creixem
mitjançant la gent,
si estem en bona companyia
és més agradable.

Ens varen fer creure que
cadascun de nosaltres
es la meitat d'una taronja,
i que la vida sols té sentit
quan trobem l'altre meitat.

No ens varen explicar
que ja naixem sencers,
que ningú a la vida
mereix carregar a les espatlles,
la responsabilitat de completar
el que ens falta.

Ens varen fer creure en una
fórmula que es diu "dos en un":
dues persones pensant igual,
actuant igual, que era això
el que funcionava.

No ens varen explicar
que això té un nom:
anulació.
Que sols sent individus
amb personalitat pròpia,
podem tenir una relació
saludable.

Ens varen fer creure
que el matrimoni és obligatori
i que els desitjos fora d'ell
han de ser reprimits.

Ens varen fer creure
que els macos i els prims
son més estimats.

Ens varen fer creure
que sols hi ha una fórmula
per ser feliç, la mateixa per tots
i els que escapen d'ella,
estan condemnats a la marginalitat.

No ens varen explicar
que aquestes fórmules
son equivocades, frustren
a les persones, son alienants
i que podem intentar
altres alternatives.

Ah!, tampoc ens varen dir,
que ningú ens anava a dir tot això
cada un ho tindrà que descobrir sol
i llavors, quan estiguis molt enamorat de tu,
seràs molt feliç i t'enamoraràs d'algú.

Vivim en un mon, on ens amaguem per fer l'amor. . . .
. . . . . encara que la violència,
es practica a plena llum del dia.

Jonh Lennon