ESCOLTA ES VENT

Si no veus dins des meus ulls
el que esperes que te digui amb sa mirada,
si trobes que tal vegada
ses promeses d'amor no són sinceres,
si penses que t'he oblidat un moment,
demana totes ses nits
a aquella estrella des firmament
es vespre que li he pregat,
dugués as teu costat,
tot s'amor que t'he tingut i te tenc.

Mira el cel i escolta es vent
que de Menorca t'arriba,
te dirà que tu ets sa vida
i des meu cor s'aliment.
Mira el cel i escolta es vent.

Si tu creus que tot el meu és mentida,
si tu creus que no t'estim,
si penses que tal vegada
en el món de s'amor vius enganada,
s'estrella que com jo plora en sa nit
i espera s'hora i es dia enyorat
que tu retornis aquí,
podria dir-te as moment
sa pena que em va creixent,
va creixent i arriba as fons des meu pit.

Mira el cel i escolta es vent
que de Menorca t'arriba,
te dirà que tu ets sa vida
i des meu cor s'aliment.
Mira el cel i escolta es vent.

Tòfol Mus Reynés

Els defectes i les qualitats

Un guerrer de la llum coneix els seus defectes. Però també coneix les seves qualitats.

Alguns dels seus companys sempre s'estan queixant: "els demés tenen més oportunitats que no pas nosaltres".

Potser tenen raó, però un guerrer no es deixa paralitzar per això, i procura valorar al màxim les seves virtuts.

Sap que el poder de la gasela està en la habilitat de les seves potes. El poder de la gavina és la seva destresa per agafar un peix. Va aprendre que un tigre no tem a la hiena perquè és conscient de la seva força.

Un guerrer procura saber amb que pot comptar. Sempre verifica el seu bagatge que el formen tres coses: fe, esperança i amor.

Si aquestes tres coses estan presents, no dubta seguir endavant.

El guerrer de la llum confia, de la mateixa manera que els nens també confien.

Perquè creu en els miracles, aquests comencen a fer-se realitat. Perquè està convençut que el seu pensament pot canviar la seva vida, aquesta comença a canviar. Perquè està segur que trobarà l'amor, aquest amor apareix.

De tant en tant és desencisa. A vegades el fereixen.

Llavors escolta els comentaris: "que ingenu ets".

Però el guerrer sap que el preu que ha pagat val la pena: per cada derrota, té dues conquistes al seu favor.

Tots els que confien ho saben.

Un guerrer no comparteix la seva tenda amb qui li vol fer mal. Tampoc se'l veu en companyia d'aquells que sols desitgen "consolar".

Evita als que estan al seu costat en cas de derrota. Aquests falsos amics sols volen provar que la debilitat compensa.

Sempre son portadors de noticies dolentes. Sempre intenten destruir la confiança del guerrer, amb l'excusa de la "solidaritat"

Quan el veuen ferit es desfan en llàgrimes, però en el fons del seu cor estan contents perquè el guerrer ha perdut una batalla, i no entenen que això forma part del combat.

Els vertaders companys d'un guerrer estan al seu costat en tot moment, en les hores difícils i en les hores felices.


PAULO COELHO (Rio de Janeiro 1947)

MUERE LENTAMENTE

Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee,
quien no escucha música,
quien no halla encanto en sí mismo.

Muere lentamente
quien destruye su amor propio;
quien no se deja ayudar.

Muere lentamente
quien se transforma en esclavo del hábito,
repitiendo todos los dias los mismos senderos;
quien no cambia la rutina,
no se arriesga a vestir un nuevo color
o no conversa con quien desconoce.

Muere lentamente
quien evita una pasión
y su remolino de emociones;
aquellas que rescatan el brillo de los ojos
y los corazones decaídos.

Muere lentamente
quien no cambia la vida cuando está insatisfecho
con su trabajo, o su amor;
quien no arriesga lo seguro por lo incierto
para ir tras de un sueño;
quien no se permite
por lo menos una vez en la vida,
huir de los consejos sensatos. . .

¡Vive hoy!
¡Arriesga hoy!
¡No te dejes morir lentamente!
¡No te impidas ser feliz!

Neruda? Medeiros? . . . . . . . . . . . . . .

Anònim

A la vida hi ha moments en que estranyes molt a una persona, i voldries fer-la sortir dels teus somnis per fer-li una abraçada molt forta.

Quan una porta es tanca, sempre n'hi ha una altra que s'obre, però seguim mirant la porta tancada, sense donar importància a la que s'acaba d'obrir.

Els afortunats no tenen necessariament el millor de lo millor, simplement escullen el millor del que troben en el seu camí.

El futur més bonic sempre dependrà de la necessitat d'oblidar el passat. Mai podràs avançar a la vida, fins que hagis superat els errors del passat i tot el que fereix el teu cor.

Quan plores com un nen, tot el teu entorn somriu.

Viu la vida plenament, vés fins al final de les coses sempre amb alegria, malgrat les llàgrimes dels altres.

La vida no es viu de inhalacions, si no per els moments que t'han tallat la respiració.

Sentiments

El teu amic es el camp on sembres amb amor i en treus collites agraït. Ell es la teva llar, i la teva taula.

Has de saber que, quan no et digui res, malgrat tot els dos cors continuen conversant.

Quan et tinguis que separar d'ell, no pateixis. Doncs és amb aquesta absència que reconeixeràs més fàcilment la importància de l'amistat, de la mateixa manera que un muntanyenc veu millor el paisatge que l'envolta quan és lluny de la plana.

Que el millor que tinguis, puguis compartir-ho amb el teu amic.

Deixa'l que conegui i participi no sols els teus moments d'alegria, sinó també dels teus moments de tristesa.

I pensa que un amic no està al teu costat per ajudar-te a matar el temps, sinó per ajudar-te a tenir una vida plena.

Kanlil Gibran (1.883 - 1.931)

Paraules de l'Einstein

No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix.

La crisi es la millor benedicció que li pot succeir a persones i països, perquè la crisi porta progressos.

La creativitat neix de l'angoixa com el dia neix de la negra nit.

Es en la crisi que neix l'enginy, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi es supera així mateix sense quedar "superat".

Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta molt més els problemes que les solucions.

La vertadera crisi es la crisi de la incompetència.

El inconvenient de les persones i els països, es la mandra per trobar sortides i solucions.

Sense crisi no hi ha reptes, sense reptes la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits.

Es en la crisi on es manifesta el millor de cada persona, perquè sense crisi tots els vents son carícies.

Parlar de la crisi és promoure-la, i callar en la crisi es exaltar el conformisme.

En comptes d'això treballem dur. Acabem d'una vegada amb l'única crisi que ens amenaça, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.

Albert Einstein (1.879 - 1.955)

Deixar de viure

No em fa por la mort, de fet morim una mica cada dia.

Els que no creiem en una altra vida, ens mirem la mort d'una altra manera.

No hem de ser egoistes i cal acceptar la seva existència.

L'edat ens fa mirar les coses amb més serenor, amb mes conformisme.

Patim per la mort i hauríem de patir per la vida.

Un dia parlava amb una senyora molt gran, i m'explicava que ja ho havia fet tot i que no li feia por marxar d'aquest mon. Però encara insistia amb detalls "post-mortem".

Això és una de les coses que ens fa sentir por a la mort. Ens veiem en imatges, en situacions posteriors a la mort, perquè com a vius, abans els hem viscut amb altres coneguts. Tot el que succeeixi després de la mort ho viuran els vius, nosaltres no. El darrer segon de la nostra vida el viurem nosaltres, un segon després sols ho viuran els vius.