dijous, 27 d’octubre del 2011

Quan un sap que és morirà, la infància ha acabat


Creguin-me, la mort dolça, com tants altres aspectes de la nostra salut, hauria de passar a ser responsabilitat nostra i dels nostres familiars, i com més lluny de l'hospital millor. Així que, depenent de quin diagnòstic li donin els metges, segueixin els meus consells: deixin immediatament les pastilles del colesterol (si no les havien deixat ja abans), vagin-se'n a casa i aprenguin quatre idees bàsiques de farmacologia que li seran d’utilitat arribat el cas que necessiti algun ajut d'aquest tipus. No és més difícil manejar les benzodiazepines o la morfina, què aprendre a conduir o jugar a la borsa. Tornin als seus hobbies, reprenguin les addiccions raonables que algun metge ben intencionat li va prohibir en el seu moment i gaudeixi dels aliments que encara li vinguin de gust. I quan arribi el moment de partir, escolti la seva música preferida i obri de bat a bat la finestra de l'habitació de casa seva, l'aire fresc els anirà bé i el colom que abandoni el seu pit trobarà la sortida més fàcilment.

Dr. Antonio Sitges Serra (Barcelona 1951)

Catedràtic de Cirurgia de la UAB

De l'article de El Periodico de Catalunya del 14.09.2011


dimecres, 19 d’octubre del 2011

On et porti el cor


"Quan arribes als 70, quan el camí que has recorregut i que portes a l'esquena és més llarg que el que et queda, te'n adones d'una cosa que potser no havies descobert fins aleshores: el camí recorregut no era recte, era ple de bifurcacions, a cada pas hi havia senyalitzacions diferents . . . . sense adonar-te vas agafar diferents camins. I d'altres ni els vas veure i no saps on t'haguessin portat si els haguessis escollit, sempre t'envaeix l'enyorança. Al llarg del camí de la vida, et trobes amb altres vides: conèixer-les o no, viure-les o deixar-les córrer només depèn de la decisió que un mateix pren en un instant. . . . "

Susanna Tamaro