dissabte, 25 d’abril del 2009

La màquina del temps




A vegades he pensat que m'agradaria viatjar amb la màquina del temps i retrocedir al segle XIX.

Passejar pel poble on visc. . . . sentir les olors. . . . escoltar el silenci. . . . la rialla d'un infant. . . . el renec d'una persona gran.

El gust del menjar. . . . el tacte de la roba. . . . el fum de la llenya cremada que fuig per la xemeneia. . . . el perfum de les flors. . . . i, com deia Joaquim Ruyra, el perfum del lilà i del cínamom.

Veure com és relacionen les persones. . . . el veïnatge. . . . les costums. . . . de com celebren les festes. . . . de com festeja el jovent.

Asseurem en un banc de l'estació i veure passar els trens amb aquelles immenses màquines a vapor.

Fer una partida de cartes al "cafè". . . . fumar un caliquenyo. . . . . prendre un cigaló. . . . i fer-la petar una estona.

I preguntar, i esbrinar, i escoltar. . . .

Anar a veure les puntaires, i sentir-les cantar.

I veure a primera hora del matí com els pescadors tiren l'art i mes tard les dones venen el peix pel carrer.

I la fàbrica de nines a prop de l'estació. I els boters fent botes de totes mides. I els terrissers. . . . gibrells, cassoles, olles, orinals. . . .

I sé que també hi trobaria mestres d'aixa, espardenyers, cistellers, cadiraires, llauners. . . .

I els ferrers i aquella olor inconfusible de la fornal i dels cascs cremats dels cavalls acabats de ferrar.

I veure els pagesos batre els fesols, i al capvespre sentir els cascavells dels cavalls de tornada a casa amb el carro.

I descobrir coses del passat. . . . arrels del futur.

Un dia li vaig explicar aquest desig al millor amic que tinc, i em va dir que era més important pensar en com celebraven les festes culturals fa molts anys i les olors del meu poble, que no pas en grans moments puntuals de la història.

I va continuar dient. . . .

"A vegades ens mirem les coses dins d'un gran conjunt, dins d'una societat, i ens perdem petites coses que només s'entenen per elles mateixes, sense cap visió de conjunt ni de res.

La història no és el que surt als llibres, sinó les 24 hores del dia, de molts anys i segles i de moltes persones que ara són anònimes, però que també formen part de la història.

Masses vegades ens oblidem i és quan les coses no fan olor a res".

Fotografia: Arxiu Vicens Tomàs

dijous, 23 d’abril del 2009

Sant Jordi


Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.

Jaume Roig (1401-1478)

dimarts, 21 d’abril del 2009

Trossets

Les amistats estan fetes de trossets.

Trossets del temps que vivim amb cada persona.

El que importa no és la quantitat de temps que passem amb cada amic, sinó la seva qualitat. Cinc minuts poden tenir més importància que un dia sencer.

Algunes amistats estan fetes de riures i plors compartits; altres, d'hores d'escola; altres, de sortides, cine, diversions; i n'hi ha que neixen sense que sapiguem ben bé com ni per què. . . .

Potser de silencis compresos, o de simpatia mútua sense explicació?

Avui dia, n'hi ha que estan fetes sols de correus electrònics, i no per això són menys importants. Diferents, però no menys importants.

Aprenem a estimar les persones sense poder-les judicar per la seva aparença, sense que les puguem etiquetar conscientment. Hi ha amistats profundes que han nascut així.

Saint-Exsupéry diu:

"El temps que vas perdre per la teva rosa és el que la fa tan important"

El temps que "perdem" amb cada amic fa que cada amic sigui important. Perquè el temps "perdut" amb amics és temps guanyat, aprofitat i viscut.

Són records per a cinc minuts després, per a dins d'un any o per a sempre.

Un amic es torna important per a nosaltres - i nosaltres per a ell - quan en la seva absència som capaços de riure o plorar, de sentir nostàlgia, pena o alegria i, en aquell instant, sentir-lo ben a prop nostre.

L'important és saber aprofitar al màxim cada moment viscut i atresorar-lo en el bagul dels records, per poder estar amb els nostres amics, encara que estiguin lluny dels nostres ulls.

Guardo cada dia aquests trossets ben dins del meu cor. Són el meu tresor.

Quan estic sol, en trec els amics que m'acompanyen. . . .

Gràcies pel trosset que m'has regalat!

dijous, 2 d’abril del 2009

El pot de vidre i el cafè

Un professor davant els alumnes de la classe de Filosofia, va agafar un pot de vidre i el va omplir de pilotes de golf.

Va preguntar als seus alumnes si el pot estava ple.

Els estudiants li varen dir que si.

Lavors, el professor va agafar una caixa plena de baletes i la va buidar a dintre el pot de vidre.

Les baletes varen omplir els espais vuits entre les pilotes de golf.

El professor, va tornar a preguntar als seus alumnes si el pot estava ple, tornaren a dir que si.

Llavors el professor va agafar un saquet amb sorra i el va buidar a dintre del pot de vidre, i la sorra va omplir tots els espais entre les baletes.

De nou va preguntar als seus alumnes si el pot estava ple. I de nou li contestaren amb un si.

Tot seguit, el professor va afegir dues tasses de cafè al contingut del pot de vidre. El cafè va omplir tots els espais vuits entre la sorra i el pot quedà ple.

LLavors el professor els hi va dir:

Vull que us adoneu que aquest pot de vidre representa la vida.

Les pilotes de golf son les coses importants, com la família, els fills, la salut, els amics. . . . . . . tot el que ens apassiona.

Son coses que si perdéssim tot el demés, i només ens quedessin aquestes, les nostres vides encara estarien plenes.

Les baletes son les altres coses que importen, com el treball, la casa, etc.

La sorra és tot el demés. . . . . les petites coses.

Si primer de tot hi poséssim la sorra, no hi hauria espai per les baletes ni per les pilotes de golf.

El mateix passa amb la vida. Si fem servir tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai tindrem un moment per les coses realment importants.

Estigueu atents a totes les coses que son importants per la vostra felicitat.

Sempre hi haurà temps per les altres coses.

Ocupeu-vos primer de les pilotes de golf, de les coses que realment importen.

Mireu primer les vostres prioritats, la resta . . . . . es sorra.

Un dels estudiants va preguntar al professor que representava el cafè.

El professor va somriure i li va dir.

Gràcies per la pregunta.

Sols és per demostrar-vos, que no importa que us pugui semblar que teniu la vida molt ocupada, sempre hi ha espai per un parell de tasses de cafè per compartir amb un amic.

"Sempre hi haurà una tassa de cafè per tu, esperant al costat del meu pot de vidre, del meu pot de la vida".