A vegades he pensat que m'agradaria viatjar amb la màquina del temps i retrocedir al segle XIX.
Passejar pel poble on visc. . . . sentir les olors. . . . escoltar el silenci. . . . la rialla d'un infant. . . . el renec d'una persona gran.
El gust del menjar. . . . el tacte de la roba. . . . el fum de la llenya cremada que fuig per la xemeneia. . . . el perfum de les flors. . . . i, com deia Joaquim Ruyra, el perfum del lilà i del cínamom.
Veure com és relacionen les persones. . . . el veïnatge. . . . les costums. . . . de com celebren les festes. . . . de com festeja el jovent.
Asseurem en un banc de l'estació i veure passar els trens amb aquelles immenses màquines a vapor.
Fer una partida de cartes al "cafè". . . . fumar un caliquenyo. . . . . prendre un cigaló. . . . i fer-la petar una estona.
I preguntar, i esbrinar, i escoltar. . . .
Anar a veure les puntaires, i sentir-les cantar.
I veure a primera hora del matí com els pescadors tiren l'art i mes tard les dones venen el peix pel carrer.
I la fàbrica de nines a prop de l'estació. I els boters fent botes de totes mides. I els terrissers. . . . gibrells, cassoles, olles, orinals. . . .
I sé que també hi trobaria mestres d'aixa, espardenyers, cistellers, cadiraires, llauners. . . .
I els ferrers i aquella olor inconfusible de la fornal i dels cascs cremats dels cavalls acabats de ferrar.
I veure els pagesos batre els fesols, i al capvespre sentir els cascavells dels cavalls de tornada a casa amb el carro.
I descobrir coses del passat. . . . arrels del futur.
Un dia li vaig explicar aquest desig al millor amic que tinc, i em va dir que era més important pensar en com celebraven les festes culturals fa molts anys i les olors del meu poble, que no pas en grans moments puntuals de la història.
I va continuar dient. . . .
"A vegades ens mirem les coses dins d'un gran conjunt, dins d'una societat, i ens perdem petites coses que només s'entenen per elles mateixes, sense cap visió de conjunt ni de res.
La història no és el que surt als llibres, sinó les 24 hores del dia, de molts anys i segles i de moltes persones que ara són anònimes, però que també formen part de la història.
Masses vegades ens oblidem i és quan les coses no fan olor a res".
Fotografia: Arxiu Vicens Tomàs
Passejar pel poble on visc. . . . sentir les olors. . . . escoltar el silenci. . . . la rialla d'un infant. . . . el renec d'una persona gran.
El gust del menjar. . . . el tacte de la roba. . . . el fum de la llenya cremada que fuig per la xemeneia. . . . el perfum de les flors. . . . i, com deia Joaquim Ruyra, el perfum del lilà i del cínamom.
Veure com és relacionen les persones. . . . el veïnatge. . . . les costums. . . . de com celebren les festes. . . . de com festeja el jovent.
Asseurem en un banc de l'estació i veure passar els trens amb aquelles immenses màquines a vapor.
Fer una partida de cartes al "cafè". . . . fumar un caliquenyo. . . . . prendre un cigaló. . . . i fer-la petar una estona.
I preguntar, i esbrinar, i escoltar. . . .
Anar a veure les puntaires, i sentir-les cantar.
I veure a primera hora del matí com els pescadors tiren l'art i mes tard les dones venen el peix pel carrer.
I la fàbrica de nines a prop de l'estació. I els boters fent botes de totes mides. I els terrissers. . . . gibrells, cassoles, olles, orinals. . . .
I sé que també hi trobaria mestres d'aixa, espardenyers, cistellers, cadiraires, llauners. . . .
I els ferrers i aquella olor inconfusible de la fornal i dels cascs cremats dels cavalls acabats de ferrar.
I veure els pagesos batre els fesols, i al capvespre sentir els cascavells dels cavalls de tornada a casa amb el carro.
I descobrir coses del passat. . . . arrels del futur.
Un dia li vaig explicar aquest desig al millor amic que tinc, i em va dir que era més important pensar en com celebraven les festes culturals fa molts anys i les olors del meu poble, que no pas en grans moments puntuals de la història.
I va continuar dient. . . .
"A vegades ens mirem les coses dins d'un gran conjunt, dins d'una societat, i ens perdem petites coses que només s'entenen per elles mateixes, sense cap visió de conjunt ni de res.
La història no és el que surt als llibres, sinó les 24 hores del dia, de molts anys i segles i de moltes persones que ara són anònimes, però que també formen part de la història.
Masses vegades ens oblidem i és quan les coses no fan olor a res".
Fotografia: Arxiu Vicens Tomàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada