divendres, 16 d’abril del 2010

El Desertor


Senyor Governador
jo vos escric tres ratlles
no crec demanar gaire
si us prego les llegiu.

Jo tinc entre els meus dits
les ordres que m'obliguen
partir prest a la guerra
dimecres a la nit.

Senyor Governador
li dic que em nego a fer-la
no tinc raons ni em tempta
matar cap enemic.

I quedi clar senyor
que això no es cap ofensa
la decisió ja es presa
jo vull ser desertor.

Després d'haver nascut
he vist morir el meu pare
germans marxar de casa
i els plors dels meus petits.

Ma mare patí tant
que avui ja es a la tomba
i se'n riu de les bombes
i els cucs del seu voltant.

Quan era presoner
varen prendre'm la dona
varen prendre'm les hores
i el meu passat feliç.

Demà de bon matí
me'n aniré de casa
i esclafaré la porta
als nassos de l'ahir.

Viuré de les almoines
que em donin mans senzilles
d'Alcoi a la Cerdanya
diré a la bona gent.

Negeu-vos a obeir
digueu no a les ordres
no aneu mai a la guerra
negeu-vos a partir.

Si s'ha de perdre sang
perdeu senyor la vostra
feu bé el paper d'apòstol
senyor Governador.

I si em feu perseguir
digueu als qui em segueixin
que no duré cap arma
podran tirar tranquils.

Boris Vian (1920-1959)

dimecres, 14 d’abril del 2010

El grill


El grill sap que en el cosmos no té importància i no obstant això, canta

Fronteres

Les Nacions Unides van proclamar, l'any 1966, el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que va entrar en vigor l'any 1976 i va ser ratificat per l'Estat Espanyol el 27 de juliol de 1977. Segons consta en aquest document a les Nacions Unides, el seu article 1 proclama:

"Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural"

Quan jo anava a l'escola, d'això ja fa un grapat d'anys, recordo que hi havia dos mapes del món, un de físic i l'altre de polític. En el físic hi podíem veure els mars, els rius i les muntanyes. En el polític, els països que en aquell moment hi havia en el món, amb la seva capital, les seves fronteres, les seves demarcacions.

En aquest moment recordo que del mapa físic de quan anava a l'escola, ha desaparegut el mar d'Aral, que no és poca cosa, però del mapa polític han variat moltes coses, fronteres que s'han eixamplat, d'altres que s'han reduït, països que han desaparegut i altres de nous que han entrat a formar part d'aquest mapa que en diem polític.

Hi ha persones que dona la sensació que en aquest món només hi son ells, que abans d'ells no hi ha hagut ningú, i encara més greu, com si semblés que després d'ells tampoc hi haurà ningú. Que és creuen els amos del món, com si els països que regenten fossin d'ells, que en fossin els propietaris. Que no admeten el dret a l'autodeterminació d'altres països, el dret a independitzar-se, ni la variació de les fronteres. Del dret a ser el que son i volen ser. No saben que aquí hi estem de lloguer, que no som propietaris de res, que després d'ells la vida seguirà, i que els mapes polítics del 2010 no tindran res a veure amb els mapes polítics d'aquí un temps, o d'aquí uns anys.