dissabte, 2 de gener de 2010

Missatge de Mario Andrade. Poeta, novel·lista, assagista i musicòleg brasileny. (Sao Paulo 1893-1945)

"He comparat els meus anys i he descobert
que tinc menys temps per viure d'aquí en
endavant, que el que he viscut fins ara. . .

Em sento com aquell infant a qui regalen
una bossa de caramels: els primers se'ls
menja feliç, però, quan s'adona que n'hi
queden pocs, comença a assaborir-los
profundament.

Ja no tinc temps per a reunions
que mai s'acaben, on es discuteixen
estatuts, normes, procediments i
reglaments interns, sabent que no
s'aconseguirà res.

Ja no tinc temps per suportar
persones absurdes que, malgrat
la seva edat cronològica, no han
crescut.

Ja no tinc temps per perdre'l
amb mediocritats.

No vull estar en reunions on
desfilen egos inflats.

No tolero els manipuladors
ni els aprofitats.

Em molesten els envejosos,
que tracten de desacreditar
als més capaços, per
apropiar-se dels seus llocs,
dels seus talents i dels
seus èxits.

Detesto, si en soc testimoni,
els defectes que genera la
lluita per un càrrec important.

Les persones no discuteixen
continguts, a penes els títols.

El meu temps és escàs com
per discutir títols.

Vull l'essència, la meva ànima
té tard. . .

Amb pocs caramels en el paquet. . .

Vull viure al costat de gent humana, molt humana.

Que sàpiga riure's dels seus errors.

Que no es vanti amb els seus triomfs.

Que no es consideri elegida abans d'hora.

Que no defugi les seves responsabilitats.

Que defensi la dignitat humana.

I que desitgi tan sols caminar de la
banda de la veritat i l'honradesa.

L'essencial és el que fa que la vida
valgui la pena.

Vull envoltar-me de gent que sàpiga
tocar el cor de les persones.

Gent aquí els durs cops de la vida,
li han ensenyat a créixer amb suaus
carícies a l'ànima.

Si. . . tinc tard. . . per viure amb la
intensitat que només la maduresa pot donar.

Pretenc no malbaratar ni tan sols
un dels caramels que em queden.

Estic segur que seran més exquisits
que els que m'he menjat fins ara.

La meva fita és arribar al final satisfet
i en pau amb els meus éssers estimats
i amb la meva consciència.

Espero que la teva sigui la mateixa,
perquè de qualsevol manera hi arribaràs. . ."