dimarts, 4 d’agost de 2009

Anònim

A la vida hi ha moments en que estranyes molt a una persona, i voldries fer-la sortir dels teus somnis per fer-li una abraçada molt forta.

Quan una porta es tanca, sempre n'hi ha una altra que s'obre, però seguim mirant la porta tancada, sense donar importància a la que s'acaba d'obrir.

Els afortunats no tenen necessariament el millor de lo millor, simplement escullen el millor del que troben en el seu camí.

El futur més bonic sempre dependrà de la necessitat d'oblidar el passat. Mai podràs avançar a la vida, fins que hagis superat els errors del passat i tot el que fereix el teu cor.

Quan plores com un nen, tot el teu entorn somriu.

Viu la vida plenament, vés fins al final de les coses sempre amb alegria, malgrat les llàgrimes dels altres.

La vida no es viu de inhalacions, si no per els moments que t'han tallat la respiració.

1 comentari:

Ferran ha dit...

Amb aquests articles, ratllant la aspectes del trascendent, veig que t'estàs apropant o ja ets dins d'alguna línia del Sender del creixement de consciència.
Interessant tema. parlem-ne algún dia..
Ho comentem pel facebook.
Ferran.