diumenge, 8 de febrer de 2009

Utopia


M'agradaria que el meu País fos presidit per una persona respectada per tots els que hi vivim. Que ens representes amb dignitat, amb serenitat, amb optimisme, amb sinceritat, sense egoismes, sense hipocresies, sense prepotències. . . .

M'agradaria que fos una persona gran, amb experiència de la vida, del bon fer, del diàleg, de la negociació. Acostumat a tractar, a fer tractes, a compartir, a suggerir. . . .

Fa anys vaig escoltar el que deia el Sr. Josep Maria Ainaud de Lasarte en una entrevista, i em va agradar molt tot el que deia, com parlava, la seva coherència. En aquell moment vaig pensar que ell o una persona del seu tarannà sería la que a mi m'agradaria què presidís el meu País. Un País independent que formés part com un Estat més, dins de la Unió Europea.

I qui governaria aquest País que jo m'imagino? Doncs un Consell format per persones grans amb l'experiència que els hi ha donat la vida, i per persones joves amb els seus coneixements tècnics, amb la seva joventut, amb la seva il·lusió. Junts segur que farien el que sembla tan difícil de fer: que funcioni el País. Treballant cada un en el seu lloc, organitzant el funcionament i fent que tiri endavant aquesta empresa tant maca que es diu Catalunya.

Treballant amb il·lusió i fent la feina ben feta, el que compta son els resultats. No cal sortir al carrer a fer declaracions davant les càmeres de televisió. Les declaracions dels polítics, les per mi insuportables declaracions dels polítics criticant a un i l'altre, no son més que cortines de fum per amagar una feina de dubtosa credibilitat.

M'agradaria que el mateix transcurs del temps, arxivés totes aquestes cares de polítics que particularment em carreguen. Polítics de sempre, polítics de fa masses anys. Polítics a l'oposició que diuen que faran, el que no varen ser capaços de fer quan eren al Govern. Polítics del Govern que no fan el que varen dir que farien quan governessin.

Tots els polítics a l'arxiu, però a l'arxiu definitiu.