diumenge, 18 de gener de 2009

José Luis Ortega Monasterio (Santoña 1918 - Barcelona 2004)



Avui fa cinc anys que ens va deixar El Mestre.

Recordo la primera vegada que vaig parlar amb ell. Era una persona afable, correcte, una bellíssima persona. Un "chicarrón del Norte" que parlava un català correctíssim amb accent de l'Empordà. Em va frepar la seva franquesa, la seva senzillesa.

La seva infantesa la va passar a Mutriku (Guipúskoa).

Parlava de la seva experiència de quan va arribar a Catalunya, a Palol d'Onyar a tocar a Girona. Parlava del seu amor a Catalunya, de la seva passió per la música.

"El meu avi" va ser el revulsiu per l'esclat del món de l'havanera. The London Symphony Orchestra en va fer una versió que ha donat la volta al mon.

Un dia varem compartir cantada amb el seu grup Cavall Bernat, a la plaça Rius i Taulet a Gràcia. Li vaig demanar al Mestre si em podia dedicar un disc. Va quedar sorprès pel que li demanava i encara més, quan li vaig demanar que la dedicatòria fos en euskera.

Hi va escriure: "Kepa'ri nere lagun maitea, abeslari onak biotz-biotzez!!"

Tinc un deute amb el Mestre. Fa temps em vaig prometre que faria una visita a Puigcerdà, on descansen les seves restes.

Quan les neus s'hagin fos i la verdor envaeixi la Cerdanya, serà, ara si, l'hora de fer la visita.

Eskerrik asko Mestre!

1 comentari:

Tony ha dit...

Ep Company!!.
Si no et fa res, jo també m'hi apunto....
He trobat una imatge en la qual surt com esquiador i amb una guitarra, i vull veure aquesta estatua.
Salut!!.