L'Avi Quim

L'Avi Quim no va anar a Cuba
Cuba és terra de valents,
no volen ser més d'Espanya
volen fer-se independents.

Què se'ns ha perdut a Cuba
per què hi hem de dar la sang?
No us mogueu, no, fills del poble,
digueu que no, catalans!

L'Avi Quim no va anar a Cuba,
no volgué fer-hi el soldat.
Cuba és una terra lliure,
té dret a la llibertat!

No us embarqueu cap a Cuba,
que hi vagin els de Madrid.
Nosaltres mar i muntanya
i una rosa al mig del pit.

L'Avi Quim no va anar a Cuba,
preferí ser desertor.
Qui deserta de la guerra
porta la pau en el cor.

Pau aquí i pau a Cuba,
pau progrés i llibertat!
Aixequem-ne una bandera
al bell cim de Montserrat.

Visca sempre Catalunya,
i el bon Déu que ens l'ha donat!


Lletra: Francesc A. Picas i Pons
Música: Paco Viciana

20 de Gener del 2009

Bon vent i barca nova.

José Luis Ortega Monasterio (Santoña 1918 - Barcelona 2004)

Avui fa cinc anys que ens va deixar El Mestre.

Recordo la primera vegada que vaig parlar amb ell. Era una persona afable, correcte, una bellíssima persona. Un "chicarrón del Norte" que parlava un català correctíssim amb accent de l'Empordà. Em va frepar la seva franquesa, la seva senzillesa.

La seva infantesa la va passar a Mutriku (Guipúskoa).

Parlava de la seva experiència de quan va arribar a Catalunya, a Palol d'Onyar a tocar a Girona. Parlava del seu amor a Catalunya, de la seva passió per la música.

"El meu avi" va ser el revulsiu per l'esclat del món de l'havanera. The London Symphony Orchestra en va fer una versió que ha donat la volta al mon.

Un dia varem compartir cantada amb el seu grup Cavall Bernat, a la plaça Rius i Taulet a Gràcia. Li vaig demanar al Mestre si em podia dedicar un disc. Va quedar sorprès pel que li demanava i encara més, quan li vaig demanar que la dedicatòria fos en euskera.

Hi va escriure: "Kepa'ri nere lagun maitea, abeslari onak biotz-biotzez!!"

Tinc un deute amb el Mestre. Fa temps em vaig prometre que faria una visita a Puigcerdà, on descansen les seves restes.

Quan les neus s'hagin fos i la verdor envaeixi la Cerdanya, serà, ara si, l'hora de fer la visita.

Eskerrik asko Mestre!