dijous, 10 de desembre del 2009

Vida

No importa si hi ha vida després de la mort, el que importa es que hi hagi vida abans de la mort.

Pablo Neruda

Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera.

Jung y las cuatro máscaras

Carl Gustav Jung, uno de los fundadores del moderno psicoanálisis, solía decir que todos mosotros bebemos de una misma fuente. Lo explicaba mediante toda una teoría que se remontaba al trabajo de los antiguos alquimistas, que denominaban a esta fuente el "alma del mundo" (Anima Mundi).
Según esta teoría, durante toda nuestra vida intentamos ser individuos únicos e independientes, pero una parte de nuestra memoria la compartimos con toda la humanidad. No importa a qué credo o a qué cultura se pertenezca: todos buscan el ideal de la belleza, de la danza, de la divinidad, de la música. La sociedad, sin embargo, se encarga de concretar cómo estos ideales van a manifestarse en la realidad diaria. Por ejemplo, hoy en día el ideal de belleza consiste en estar delgada, mientras que hace miles de años las imágenes de las diosas eran gordas. Lo mismo ocurre con la felicidad: hay una serie de requisitos que, de cumplirse, no nos permiten aceptar conscientemente el hecho de que tal vez ya somos felices. Tales requisitos no son absolutos, y cambian de generación en generación.
Jung solía clasificar el progreso individual en cuatro etapas: la primera era la Persona - máscara que usamos todos los días, fingiendo lo que somos. Pensamos que el mundo depende de nosotros, que somos excelentes padres y que nuestros hijos no nos comprenden, que los jefes son injustos, que el sueño de todo ser humano es parar de trabajar para siempre y pasarse la vida entera viajando. Algunas personas procuran entender qué es lo que no encaja, y acaban pasando a la siguiente fase: la Sombra.
La Sombra es nuestro lado negro, que dicta cómo debemos actuar y comportarnos. Cuando intentamos librarnos de la Persona, encendemos una luz dentro de nosotros, y logramos ver las telas de araña, la cobardía, la mezquindad. La Sombra está allí para impedir nuestro progreso - y generalmente lo consigue, pues nos damos la vuelta y corremos a ser quienes éramos antes de empezar a dudar. No obstante, algunos superan este enfrentamiento con sus telas de araña diciéndose: "Es verdad que tengo algunos defectos, pero soy digno, y quiero seguir adelante".
En ese momento, la Sombra desaparece, y entramos en contacto con el Alma.
Jung no entiende por Alma nada relacionado con la religión. Se refiere a un regreso al Alma del Mundo, la fuente del conocimiento. Los instintos comienzan a agudizarse, las emociones se tornan radicales, las señales que envía la vida son más importantes que la lógica, la percepción de la realidad se vuelve menos rígida. Comenzamos a entrar en contacto con realidades a las que no estábamos acostumbrados, empezamos a reaccionar de una manera que nos resulta inesperada a nosotros mismos.
Y descubrimos que, si conseguimos canalizar todo este chorro de energía continua, vamos a organizarlo en un centro muy sólido, al que Jung llama "el Viejo Sabio" para los hombres, o "la Gran Madre", en el caso de las mujeres.
Permitir esta manifestación es algo peligroso.
Generalmente, quien llega a ese punto tiene tendencia a considerarse santo, domador de espíritus, o profeta. No sólo las personas usan estas cuatro máscaras, también las sociedades. La sociedad occidental tiene una determinada Persona, ideas que nos guían y que parecen verdades absolutas.
Pero las cosas cambian. En su intento de adaptarse a los cambios, vemos las grandes manifestaciones de las masas, en las que la energía colectiva puede ser manipulada tanto para el bien como para el mal (Sombra). De repente, por alguna razón, la Persona o Sombra ya no terminan de satisfacer, y llega el momento de dar un salto, y comienzan a surgir nuevos valores (inmersión en el Alma).
Y al final de este proceso, para que estos nuevos valores se afiancen, la raza humana entera comienza a captar de nuevo el lenguaje de las señales (el Viejo Sabio).
Es justamente eso lo que estamos viviendo ahora.
Puede prolongarse cien o doscientos años, pero todo está cambiando. . . para bien.

Paulo Coelho (1947)

diumenge, 11 d’octubre del 2009

ESCOLTA ES VENT

Si no veus dins des meus ulls
el que esperes que te digui amb sa mirada,
si trobes que tal vegada
ses promeses d'amor no són sinceres,
si penses que t'he oblidat un moment,
demana totes ses nits
a aquella estrella des firmament
es vespre que li he pregat,
dugués as teu costat,
tot s'amor que t'he tingut i te tenc.

Mira el cel i escolta es vent
que de Menorca t'arriba,
te dirà que tu ets sa vida
i des meu cor s'aliment.
Mira el cel i escolta es vent.

Si tu creus que tot el meu és mentida,
si tu creus que no t'estim,
si penses que tal vegada
en el món de s'amor vius enganada,
s'estrella que com jo plora en sa nit
i espera s'hora i es dia enyorat
que tu retornis aquí,
podria dir-te as moment
sa pena que em va creixent,
va creixent i arriba as fons des meu pit.

Mira el cel i escolta es vent
que de Menorca t'arriba,
te dirà que tu ets sa vida
i des meu cor s'aliment.
Mira el cel i escolta es vent.

Tòfol Mus Reynés

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Els defectes i les qualitats

Un guerrer de la llum coneix els seus defectes. Però també coneix les seves qualitats.

Alguns dels seus companys sempre s'estan queixant: "els demés tenen més oportunitats que no pas nosaltres".

Potser tenen raó, però un guerrer no es deixa paralitzar per això, i procura valorar al màxim les seves virtuts.

Sap que el poder de la gasela està en la habilitat de les seves potes. El poder de la gavina és la seva destresa per agafar un peix. Va aprendre que un tigre no tem a la hiena perquè és conscient de la seva força.

Un guerrer procura saber amb que pot comptar. Sempre verifica el seu bagatge que el formen tres coses: fe, esperança i amor.

Si aquestes tres coses estan presents, no dubta seguir endavant.

El guerrer de la llum confia, de la mateixa manera que els nens també confien.

Perquè creu en els miracles, aquests comencen a fer-se realitat. Perquè està convençut que el seu pensament pot canviar la seva vida, aquesta comença a canviar. Perquè està segur que trobarà l'amor, aquest amor apareix.

De tant en tant és desencisa. A vegades el fereixen.

Llavors escolta els comentaris: "que ingenu ets".

Però el guerrer sap que el preu que ha pagat val la pena: per cada derrota, té dues conquistes al seu favor.

Tots els que confien ho saben.

Un guerrer no comparteix la seva tenda amb qui li vol fer mal. Tampoc se'l veu en companyia d'aquells que sols desitgen "consolar".

Evita als que estan al seu costat en cas de derrota. Aquests falsos amics sols volen provar que la debilitat compensa.

Sempre son portadors de noticies dolentes. Sempre intenten destruir la confiança del guerrer, amb l'excusa de la "solidaritat"

Quan el veuen ferit es desfan en llàgrimes, però en el fons del seu cor estan contents perquè el guerrer ha perdut una batalla, i no entenen que això forma part del combat.

Els vertaders companys d'un guerrer estan al seu costat en tot moment, en les hores difícils i en les hores felices.


PAULO COELHO (Rio de Janeiro 1947)

dilluns, 31 d’agost del 2009

MUERE LENTAMENTE


Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee,
quien no escucha música,
quien no halla encanto en sí mismo.

Muere lentamente
quien destruye su amor propio;
quien no se deja ayudar.

Muere lentamente
quien se transforma en esclavo del hábito,
repitiendo todos los dias los mismos senderos;
quien no cambia la rutina,
no se arriesga a vestir un nuevo color
o no conversa con quien desconoce.

Muere lentamente
quien evita una pasión
y su remolino de emociones;
aquellas que rescatan el brillo de los ojos
y los corazones decaídos.

Muere lentamente
quien no cambia la vida cuando está insatisfecho
con su trabajo, o su amor;
quien no arriesga lo seguro por lo incierto
para ir tras de un sueño;
quien no se permite
por lo menos una vez en la vida,
huir de los consejos sensatos. . .

¡Vive hoy!
¡Arriesga hoy!
¡No te dejes morir lentamente!
¡No te impidas ser feliz!

Neruda? Medeiros? . . . . . . . . . . . . . .

dimarts, 4 d’agost del 2009

Anònim

A la vida hi ha moments en que estranyes molt a una persona, i voldries fer-la sortir dels teus somnis per fer-li una abraçada molt forta.

Quan una porta es tanca, sempre n'hi ha una altra que s'obre, però seguim mirant la porta tancada, sense donar importància a la que s'acaba d'obrir.

Els afortunats no tenen necessariament el millor de lo millor, simplement escullen el millor del que troben en el seu camí.

El futur més bonic sempre dependrà de la necessitat d'oblidar el passat. Mai podràs avançar a la vida, fins que hagis superat els errors del passat i tot el que fereix el teu cor.

Quan plores com un nen, tot el teu entorn somriu.

Viu la vida plenament, vés fins al final de les coses sempre amb alegria, malgrat les llàgrimes dels altres.

La vida no es viu de inhalacions, si no per els moments que t'han tallat la respiració.