A vegades el fet d'iniciar una amistat és com pujar una muntanya. En el camí cap el cim hi trobem de tot, flors de tots colors que mai havíem vist, plantes que ens esgarrinxen, camins cap a la dreta, camins cap a l'esquerra, camins que es bifurquen i que no sabem quin és el correcte, quin hem d'agafar. Hi ha moments que el camí és planer, d'altres moments la pujada és esgotant. I finalment s'arriba al cim, i es gaudeix de totes aquelles sensacions què ens ofereix el fet d'estar en el cim d'una muntanya, i que és llavors quan valorem tot l'esforç fet fins el moment. Son moments de sentir l'aire fresc que ens acarona la cara, son moments de gaudir del paisatge que ens envolta, de copsar la sensació d'estar sol, però al mateix temps sentir-se molt acompanyat. De viure en plenitud aquell moment tan frepant.
La corba de l'amistat a vegades pot tenir relació amb el que representa pujar una muntanya. Quan som al cim i gaudim plenament del moment, després potser ve la baixada. I en aquesta baixada podem anar gaudint del que la muntanya ens ofereix, flors, cants d'ocells, camins suaus que ens porten a la plana, recordant el moment que hem viscut en el cim i el que també hem viscut mentre pujàvem. Però a vegades pot passar que no siguem conscients de que estem de baixada, i de cop i volta rellisquem i baixem rodolant, i ens ferim els colzes o els genolls.
M'agrada ser conscient de quan una amistat va a la baixa, adaptar-me a la nova situació, al moment. Recordar amb il·lusió els temps viscuts. Si no "vivim" o no som conscients de "la baixada" d'una amistat, la patacada pot ser molt forta, esfereïdora.
La corba de l'amistat a vegades pot tenir relació amb el que representa pujar una muntanya. Quan som al cim i gaudim plenament del moment, després potser ve la baixada. I en aquesta baixada podem anar gaudint del que la muntanya ens ofereix, flors, cants d'ocells, camins suaus que ens porten a la plana, recordant el moment que hem viscut en el cim i el que també hem viscut mentre pujàvem. Però a vegades pot passar que no siguem conscients de que estem de baixada, i de cop i volta rellisquem i baixem rodolant, i ens ferim els colzes o els genolls.
M'agrada ser conscient de quan una amistat va a la baixa, adaptar-me a la nova situació, al moment. Recordar amb il·lusió els temps viscuts. Si no "vivim" o no som conscients de "la baixada" d'una amistat, la patacada pot ser molt forta, esfereïdora.
1 comentari:
La amistat, pr mi, és com la vida, hi ha moments de tot, com el temps, tempestes, sol, vent, pluja, boirina,... però penso que l'experiència de viure-la sempre val la pena, encara que al final acabis amb els genolls pelats i hagis relliscat.
En probaràs de pujar moltes de muntanyes, i pocques arribaràs a pujar i baixar al 100% satisfet, que seà quan tens un amic de veritat i quan això passi, sabràs que ha valgut la pena totes les relliscades anterior, no?
Publica un comentari a l'entrada