dimarts, 12 d’octubre de 2010

12 d'Octubre

Cada dia quan m'aixeco miro el cel . . . . . . els arbres . . . . . . els ocells . . . . . . i li dono gràcies al meu cos, per deixar-me veure la llum d'un nou dia. Avui quan m'he aixecat estava fosc, però també l'hi he donat gràcies per deixar-me veure la foscor. Avui quan m'he aixecat, li he donat gràcies per haver aguantat un altre any. Un any ple d'amistats . . . . . . d'emocions . . . . . . d'esperança. Gràcies.

1 comentari:

Anna Maria ha dit...

Unes de les coses més significatives i meravelloses que podem fer és aixecar els ulls cada dia al cel i si pot ser mirar-lo de tan en tan durant tot el nostre dia.Hi descobrirem un munt de sensacions i una bellesa imfinites.
Ja fa un temps que m'en adono amb tristesa que hi ha moltes persones que no aixequen mai els ulls per mirar el cel,ni s'en recorden que hi és,inmersos en la materialitat de la vida i ignoren que molts dels seus capficaments fugirien o s'apaivagarien siguent conscients del sentiment de llibertat i lleugeresa que és té mirant el cel i l'horitzó sense limits.

M'agrada molt la teva reflexió Pere per dir-nos que també has donat gràcies per veure la foscor,pels teus ulls i la vida que et permet veure-la.
Gràcies per compartir aquest blog ple de saviesa i sensibilitat.
Jo també estic contenta d'haver conegut noves amistats,d'haver vingut a viure davant el mar i que a través de les màgiques havaneres hagi descobert aquest teu blog.
Una abraçada.