dijous, 6 de maig de 2010

El gripau i l'aigua

Diversos estudis biològics demostren que si posem un gripau en un recipient amb l'aigua del seu propi entorn, es queda immòbil mentre estem escalfant el líquid. El gripau no reacciona al gradual augment de la temperatura i mor quan l'aigua bull, inflat i feliç.

D'altra banda, un altre gripau que deixem caure en aquest mateix recipient amb l'aigua ja bullint, saltarà fora de seguida. Mig escaldat, però viu!

De vegades, som gripaus bullits. No ens adonem dels canvis. Ens sembla que tot va molt bé, o que el que no va bé passarà, que és només qüestió de temps. Estem a punt de morir, però ens quedem surant, estables i apàtics, en l'aigua que no deixa d'escalfar-se minut a minut. Acabem morint, inflats i feliços, sense haver arribat a sentir els canvis que es produïen al nostre voltant.

Hi ha gripaus bullits que encara creuen que el fonamental és l'obediència, i no la competència: mana qui pot, i obeeix qui té judici. En definitiva, on és la vida de veritat? És millor sortir mig escaldats d'una situació, però vius i llestos per a l'acció.

2 comentaris:

CALPURNI ha dit...

Quanta raó tens!

Silvia ha dit...

Hauríem de saber saltar a temps, però es tan difícil saber si encerteràs el moment o potser no ens ho hauríem de rumiar massa i seguir els nostres instints: salto i que passi el que hagi de passar, al menys es una decisió pròpia