dimarts, 21 de juliol del 2009

Deixar de viure

No em fa por la mort, de fet morim una mica cada dia.

Els que no creiem en una altra vida, ens mirem la mort d'una altra manera.

No hem de ser egoistes i cal acceptar la seva existència.

L'edat ens fa mirar les coses amb més serenor, amb mes conformisme.

Patim per la mort i hauríem de patir per la vida.

Un dia parlava amb una senyora molt gran, i m'explicava que ja ho havia fet tot i que no li feia por marxar d'aquest mon. Però encara insistia amb detalls "post-mortem".

Això és una de les coses que ens fa sentir por a la mort. Ens veiem en imatges, en situacions posteriors a la mort, perquè com a vius, abans els hem viscut amb altres coneguts. Tot el que succeeixi després de la mort ho viuran els vius, nosaltres no. El darrer segon de la nostra vida el viurem nosaltres, un segon després sols ho viuran els vius.

2 comentaris:

Jordi Voltà ha dit...

Potser si provem d'entendre la mort com un procés natural.

Potser si entenem que el nostre llegat més preuat és el record.

Potser si vivim intensament per omplir-nos de tot fins a ser-ne part.

Potser si és que hi ha una l'altra banda i, en ella, hi ha amics com tu...quina passaaada!!!

PERE ha dit...

Ahir va fer 10 anys que va morir el meu pare. Ho estava recordant i també recordava el comentari que em va fer un dia aquella senyora molt gran. I ho dic de veritat, no em fa por la mort perquè de fet morim una mica cada dia.

Sovint vaig al cementiri. Em relaxa i em dona una lliçó d'humilitat. Per què tantes enveges, tanta hipocresia, tant egoisme, tanta falsedat, tantes mentides . . . .

Quan surto i trepitjo el carrer, em ve la bafarada de la selva on vivim i on cada dia hem de lluitar per mantenir-nos vius. També llavors te'n adones que val la pena viure la vida, i poder compartir una estona, encara que sigui molt petita,amb persones com tu.

El millor amic que tinc, un dia em va dir: Per mi "comptar amb algú" vol dir disposar d'una cosa que val més que tots els regals del món i que és compartir el seu temps.

Recorda que el dia 8 d'Agost a Calafell compartirem la cantada, però també la podem fer petar una mica i compartir el nostre temps. I el mateix podem fer l'endemà a Malgrat.

Jordi, ets un crak.

Ens veiem aviat!

Pere.