dissabte, 13 de juny de 2009

La vellesa existeix?

Alguns de nosaltres envellim, de fet, perquè no madurem.
Envellim quan ens tanquem a les noves idees i ens tornem radicals.
Envellim quan el que és nou ens espanta.
Envellim també quan pensem massa en nosaltres mateixos i ens oblidem dels demés.
Envellim si deixem de lluitar.
Tots estem matriculats a l'escola de la vida, on el Mestre és el Temps.
La vida només pot ser entesa mirant enrere. Però només pot ser viscuda mirant endavant.
Quan la joventut aprenem; amb l'edat comprenem.
Els homes son com el vi: el pas dels anys malmet els dolents, però millora els bons.
Envellir no és preocupant, ser vist com un vell si que ho és.
Envellir amb saviesa no és envellir.
En els ulls del jove crema una flama, en els ulls del vell brilla la llum.
Essent així, no existeix l'edat, som nosaltres que la creem. Si no creus en l'edat, no envelliràs fins el dia de la teva mort.
Personalment, jo no tinc edat: tinc vida!
No deixis que la tristesa del passat i la por al futur t'espatllin l'alegria del present.
La vida no és curta; son les persones les que romanen mortes massa temps.
Fes del pas del temps una conquesta i no una pèrdua.

Anònim.

1 comentari:

Igter ha dit...

La senda del tiempo (cançó de Celtas Cortos):

A veces llega un momento en que
te haces viejo de repente
sin arrugas en la frente
pero con ganas de morir
paseando por las calles
todo tiene igual color
siento que algo hecho en falta
no se si será el amor

Me despierto por la noches
entre una gran confusión
es tal la melancolía
que está acabando conmigo
siento que me vuelvo loco
y me sumerjo en el alcohol
las estrellas por la noche
han perdido su esplendor

He buscado en los desiertos
de la tierra del dolor
y no he hallado mas respuesta
que espejismos de ilusión
he hablado con las montañas
de la desesperación
y su respuesta era solo
el eco sordo de mi voz.
---

També recordo una frase d'un avi del meu poble que a punt de complir 100 ANYS dèia que ell no anava al casal d'avis (un aparcament d'ancians) perquè dèia que estava ple de "vells".

Històricament, els pobles originaris han admirat els ancians com a font de saviesa per la seva experiència, el capitalisme els tracta com a VELLS perquè no serveixen per produir...

Aquest és el món que hem construït.