dissabte, 6 de desembre de 2008

Festes


S'acosten les festes Nadalenques. Festes segons com plenes d'hipocresia, de consumisme, d'estirar més el braç que la màniga, de molts desitjos de pau i felicitat, però per Sant Esteve tornem a estar allà mateix: enveges, hipocresies, falsedats, egoismes. . . .

Dies que diuen que cal que estiguem contents, encara que potser no tinguem el millor dia.

Dies que els mitjans de comunicació, sobre tot la TV, ens "matxacaràn" amb anuncis de colònies, perfums i objectes inútils que diuen que ens portaran la felicitat.

Dies que escoltarem aquelles nadales, que han deixat de ser nadales, per passar a ser la música de fons dels espots publicitaris.

Per mi Nadal és una festa més, sols els records marquen la diferència.

Aquells records de petit, quan sols es menjava pollastre rostit per aquestes festes, que bevíem un cava que en dèiem "xampany" i que segurament ara seriem incapaços de beure.

Aquells anys d'estufa de lenya al menjador i pessebre en un racó, amb l'olor inconfusible de la molsa.

Records d'aquells anys que encara no havia arribat ni la Coca Cola ni la televisió, de pantalons curts a l'hivern i d'en Kubala a can Barça.

Aquells records de la gran nevada del dia de Nadal del 1962.

Records cada dia més llunyans i que es van esvaint amb el pas del temps.

Kepa.