L'arrel llatina de la paraula "responsabilitat" revela el seu significat: capacitat de respondre, de reaccionar.
Un guerrer responsable va ser capaç d'observar i de practicar. Va ser, fins i tot, capaç de ser "irresponsable": alguna vegada es va deixar portar pels esdeveniments, sense reaccionar.
Però va aprendre les lliçons. Va adoptar una actitud, va escoltar un consell, va tenir la humilitat d'acceptar ajuda.
Un guerrer responsable no és el que es posa sobre les espatlles el pes del món, és aquell que aconsegueix enfrontar els desafiaments de cada dia.
Per descomptat, a vegades li entra por quan ha de prendre una decisió important.
Això és massa gran per tu - diu un amic.
Endavant sé valent - diu un altre.
I els seus dubtes augmenten.
Després d'alguns dies d'angoixa, ell es retira en un racó de la seva tenda, on sol seure per meditar i pregar. Es veu a si mateix en el futur. Veu a les persones que sortiran beneficiades o perjudicades per la seva actitud. No vol causar patiments inútils, però tampoc vol abandonar el camí.
El guerrer llavors deixa que la decisió es manifesti. Si s'ha de dir que si, ho dirà amb valentia. Si s'ha de dir que no, no serà covard per fer-ho. Quan el guerrer assumeix una responsabilitat, manté la seva paraula.
Els que prometen i no compleixen, perden el seu amor propi, tenen vergonya dels seus propis actes. La vida d'aquestes persones consisteix en fugir. Gasten molta més energia deshonrant la paraula, que la que el guerrer de la llum fa servir per complir els seus compromisos.
De vegades, ell també assumeix una responsabilitat tonta, que li donarà perjudicis. No ho torna a repetir, però, de tota manera, honra la seva paraula i paga el preu de la seva precipitació.
És clar que acaba escoltant opinions que li són contràries. Però, abans de posar atenció a qualsevol cosa, procura informar-se de si qui dóna aquestes opinions va realitzar mai un treball millor que el seu. Generalment, els que critiquen mai van viure el seu propi somni; només els vencedors són tolerants i generosos.
Per què critiquen?
Perquè, a cada pas endavant que el guerrer va donar, aquesta persona es quedarà endarrerit un pas més. Per a ella és dur acceptar que algú està assolint tot el que ella creia inabastable.
Això no vol dir que el guerrer no doni passos en fals: s'equivocarà moltes vegades, però això no té importància. Equivocar-se forma part del camí, corregir l'error forma part de la seva responsabilitat.
Per equivocar-se menys, el guerrer descansa de tant en tant, i s'alegra amb les coses senzilles de la vida, sap que les cordes que estan permanentment tenses s'acaben desafinant. Que els cavalls que no paren de saltar obstacles, acaben trancant-se una pota. Que els arcs que es corben cada dia, acaben per no llançar les fletxes amb la mateixa força.
Paulo Coelho (Rio de Janeiro 1947)
