El Desertor

Senyor Governador
jo vos escric tres ratlles
no crec demanar gaire
si us prego les llegiu.

Jo tinc entre els meus dits
les ordres que m'obliguen
partir prest a la guerra
dimecres a la nit.

Senyor Governador
li dic que em nego a fer-la
no tinc raons ni em tempta
matar cap enemic.

I quedi clar senyor
que això no es cap ofensa
la decisió ja es presa
jo vull ser desertor.

Després d'haver nascut
he vist morir el meu pare
germans marxar de casa
i els plors dels meus petits.

Ma mare patí tant
que avui ja es a la tomba
i se'n riu de les bombes
i els cucs del seu voltant.

Quan era presoner
varen prendre'm la dona
varen prendre'm les hores
i el meu passat feliç.

Demà de bon matí
me'n aniré de casa
i esclafaré la porta
als nassos de l'ahir.

Viuré de les almoines
que em donin mans senzilles
d'Alcoi a la Cerdanya
diré a la bona gent.

Negeu-vos a obeir
digueu no a les ordres
no aneu mai a la guerra
negeu-vos a partir.

Si s'ha de perdre sang
perdeu senyor la vostra
feu bé el paper d'apòstol
senyor Governador.

I si em feu perseguir
digueu als qui em segueixin
que no duré cap arma
podran tirar tranquils.

Boris Vian (1920-1959)

El grill

El grill sap que en el cosmos no té importància i no obstant això, canta

Fronteres

Les Nacions Unides van proclamar, l'any 1966, el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que va entrar en vigor l'any 1976 i va ser ratificat per l'Estat Espanyol el 27 de juliol de 1977. Segons consta en aquest document a les Nacions Unides, el seu article 1 proclama:

"Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural"

Quan jo anava a l'escola, d'això ja fa un grapat d'anys, recordo que hi havia dos mapes del món, un de físic i l'altre de polític. En el físic hi podíem veure els mars, els rius i les muntanyes. En el polític, els països que en aquell moment hi havia en el món, amb la seva capital, les seves fronteres, les seves demarcacions.

En aquest moment recordo que del mapa físic de quan anava a l'escola, ha desaparegut el mar d'Aral, que no és poca cosa, però del mapa polític han variat moltes coses, fronteres que s'han eixamplat, d'altres que s'han reduït, països que han desaparegut i altres de nous que han entrat a formar part d'aquest mapa que en diem polític.

Hi ha persones que dona la sensació que en aquest món només hi son ells, que abans d'ells no hi ha hagut ningú, i encara més greu, com si semblés que després d'ells tampoc hi haurà ningú. Que és creuen els amos del món, com si els països que regenten fossin d'ells, que en fossin els propietaris. Que no admeten el dret a l'autodeterminació d'altres països, el dret a independitzar-se, ni la variació de les fronteres. Del dret a ser el que son i volen ser. No saben que aquí hi estem de lloguer, que no som propietaris de res, que després d'ells la vida seguirà, i que els mapes polítics del 2010 no tindran res a veure amb els mapes polítics d'aquí un temps, o d'aquí uns anys.

Problema

El problema és que les coses, a vegades és fa veure que és fan, ens arribem a creure que és fan, però en realitat no és fan.

Independència

"Si ara tingués la llàntia meravellosa i el geni em demanés si volia que, fent petar els dits, Catalunya fos independent, li diria que no. Que allò ho volia viure, que volia gaudir de totes les sensacions del procés, que no em volia perdre el tram final de la victòria, que volia viure la primera nit de llibertat, que m'havia d'abraçar amb centenars de companys i companyes de lluita"

Francesc Ribera "Titot"

Avui he tornat

Avui he tornat al lloc on vaig néixer
m'han reconegut els amics de sempre
he pogut parlar de quan anàvem als "Padres"
les hores de joc, "La Peni" i "l'Alhambra"
I és que jo he tornat a caminar per dins la plaça
he vist els carrers, l'alt campanar, font de l'església
des on he escoltat el toc de "l'Enrica"
fa quasi trenta anys que la batejarem
el cor fet un nus, l'esperit a l'aire
i és que jo he tornat al camí de casa.

Vila de Molins de Rei
la del pont de quinze arcades
son dotze molins reials
que t'han fet anomenada
pubilla de terra endins
al bell mig de les muntanyes
al passar pel teu costat
et somriu el Llobregat.

Encara he trobat el pedrís de casa
on seia a parlar cada vespre amb mon pare
i la vorera estreta per on passava
ma cosina Mercè que tan estimava.
També m'he aturat a recordar el vell teatre
on el meu germà un Sant Miquel cantà "Granada"
avui ja no hi son, ni el pont ni el meu pare
el córrer del temps m'ha tornat a casa
de tot he parlat al trobar la mare
que m'ha obert el portal com la vila aimada.

Vila de Molins de Rei
la del pont de quinze arcades
son dotze molins reials
que t'han fet anomenada
pubilla de terra endins
al bell mig de les muntanyes
al passar pel teu costat
et somriu el Llobregat.

PIER

Somnis

Moltes vegades l'estat d'ànim de quan ens aixequem, té relació directa amb el tipus de somni que hem tingut durant la nit, i que no recordem.