Avui he tornat

Avui he tornat al lloc on vaig néixer
m'han reconegut els amics de sempre
he pogut parlar de quan anàvem als "Padres"
les hores de joc, "La Peni" i "l'Alhambra"
I és que jo he tornat a caminar per dins la plaça
he vist els carrers, l'alt campanar, font de l'església
des on he escoltat el toc de "l'Enrica"
fa quasi trenta anys que la batejarem
el cor fet un nus, l'esperit a l'aire
i és que jo he tornat al camí de casa.

Vila de Molins de Rei
la del pont de quinze arcades
son dotze molins reials
que t'han fet anomenada
pubilla de terra endins
al bell mig de les muntanyes
al passar pel teu costat
et somriu el Llobregat.

Encara he trobat el pedrís de casa
on seia a parlar cada vespre amb mon pare
i la vorera estreta per on passava
ma cosina Mercè que tan estimava.
També m'he aturat a recordar el vell teatre
on el meu germà un Sant Miquel cantà "Granada"
avui ja no hi son, ni el pont ni el meu pare
el córrer del temps m'ha tornat a casa
de tot he parlat al trobar la mare
que m'ha obert el portal com la vila aimada.

Vila de Molins de Rei
la del pont de quinze arcades
son dotze molins reials
que t'han fet anomenada
pubilla de terra endins
al bell mig de les muntanyes
al passar pel teu costat
et somriu el Llobregat.

PIER

Somnis

Moltes vegades l'estat d'ànim de quan ens aixequem, té relació directa amb el tipus de somni que hem tingut durant la nit, i que no recordem.

Missatge de Mario Andrade. Poeta, novel·lista, assagista i musicòleg brasileny. (Sao Paulo 1893-1945)

"He comparat els meus anys i he descobert
que tinc menys temps per viure d'aquí en
endavant, que el que he viscut fins ara. . .

Em sento com aquell infant a qui regalen
una bossa de caramels: els primers se'ls
menja feliç, però, quan s'adona que n'hi
queden pocs, comença a assaborir-los
profundament.

Ja no tinc temps per a reunions
que mai s'acaben, on es discuteixen
estatuts, normes, procediments i
reglaments interns, sabent que no
s'aconseguirà res.

Ja no tinc temps per suportar
persones absurdes que, malgrat
la seva edat cronològica, no han
crescut.

Ja no tinc temps per perdre'l
amb mediocritats.

No vull estar en reunions on
desfilen egos inflats.

No tolero els manipuladors
ni els aprofitats.

Em molesten els envejosos,
que tracten de desacreditar
als més capaços, per
apropiar-se dels seus llocs,
dels seus talents i dels
seus èxits.

Detesto, si en soc testimoni,
els defectes que genera la
lluita per un càrrec important.

Les persones no discuteixen
continguts, a penes els títols.

El meu temps és escàs com
per discutir títols.

Vull l'essència, la meva ànima
té tard. . .

Amb pocs caramels en el paquet. . .

Vull viure al costat de gent humana, molt humana.

Que sàpiga riure's dels seus errors.

Que no es vanti amb els seus triomfs.

Que no es consideri elegida abans d'hora.

Que no defugi les seves responsabilitats.

Que defensi la dignitat humana.

I que desitgi tan sols caminar de la
banda de la veritat i l'honradesa.

L'essencial és el que fa que la vida
valgui la pena.

Vull envoltar-me de gent que sàpiga
tocar el cor de les persones.

Gent aquí els durs cops de la vida,
li han ensenyat a créixer amb suaus
carícies a l'ànima.

Si. . . tinc tard. . . per viure amb la
intensitat que només la maduresa pot donar.

Pretenc no malbaratar ni tan sols
un dels caramels que em queden.

Estic segur que seran més exquisits
que els que m'he menjat fins ara.

La meva fita és arribar al final satisfet
i en pau amb els meus éssers estimats
i amb la meva consciència.

Espero que la teva sigui la mateixa,
perquè de qualsevol manera hi arribaràs. . ."

Ens varen fer creure. . . . . . .

Ens varen fer creure
que el "gran amor"
sols passa una vegada,
generalment
abans dels 30 anys.

No ens varen dir
que l'amor no es
manipulat, ni arriba
en un moment determinat.

Les persones creixem
mitjançant la gent,
si estem en bona companyia
és més agradable.

Ens varen fer creure que
cadascun de nosaltres
es la meitat d'una taronja,
i que la vida sols té sentit
quan trobem l'altre meitat.

No ens varen explicar
que ja naixem sencers,
que ningú a la vida
mereix carregar a les espatlles,
la responsabilitat de completar
el que ens falta.

Ens varen fer creure en una
fórmula que es diu "dos en un":
dues persones pensant igual,
actuant igual, que era això
el que funcionava.

No ens varen explicar
que això té un nom:
anulació.
Que sols sent individus
amb personalitat pròpia,
podem tenir una relació
saludable.

Ens varen fer creure
que el matrimoni és obligatori
i que els desitjos fora d'ell
han de ser reprimits.

Ens varen fer creure
que els macos i els prims
son més estimats.

Ens varen fer creure
que sols hi ha una fórmula
per ser feliç, la mateixa per tots
i els que escapen d'ella,
estan condemnats a la marginalitat.

No ens varen explicar
que aquestes fórmules
son equivocades, frustren
a les persones, son alienants
i que podem intentar
altres alternatives.

Ah!, tampoc ens varen dir,
que ningú ens anava a dir tot això
cada un ho tindrà que descobrir sol
i llavors, quan estiguis molt enamorat de tu,
seràs molt feliç i t'enamoraràs d'algú.

Vivim en un mon, on ens amaguem per fer l'amor. . . .
. . . . . encara que la violència,
es practica a plena llum del dia.

Jonh Lennon

Ser fort

Ser fort és irradiar felicitat quan s'és infeliç.
Ser fort és intentar perdonar a algú que no mereix perdó.
Ser fort és estimar algú en silenci.
Ser fort és esperar quan no es creu en el retorn.
Ser fort és demostrar alegria quan no se'n sent.
Ser fort és mantenir-se en calma en els moments de desesperació.
Ser fort és somriure quan es desitja plorar.
Ser fort és fer feliç algú quan es té el cor a trossos.
Ser fort és tenir fe.
Ser fort és callar quan l'ideal fóra cridar la teva angoixa.
Ser fort és consolar quan es necessita consol.

Estima i sigues fort!

Imagina't

Imagina’t que no hi ha cel,
és fàcil si ho intentes,
sota nostre no hi ha infern,
i a sobre nostre només hi veus el cel.
Imagina’t a tota la gent
vivint tan sols per avui.

Imagina’t que no hi ha fronteres,
no és difícil de fer,
que no hi ha res pel que matar o morir
i no hi ha religions.
Imagina’t a tota la gent
vivint la vida en pau.

Podràs dir que m’agrada somniar
però no soc l’únic,
espero que un dia siguis dels nostres
i el mon viurà unit.

Imagina’t que no hi ha possessions,
no sé si podràs,
sense necessitat d’avarícia ni fam,
un agermanament de tots els homes,
imagina’t tota la gent
compartint el mon.

Podràs dir que m’agrada somniar
però no soc l’únic,
espero que un dia siguis dels nostres
i el mon viurà unit.

John Lennon

El passat és història, el futur un enigma, el present un regal, per això se l'anomena present