dimecres, 21 de gener del 2009

L'Avi Quim


L'Avi Quim no va anar a Cuba
Cuba és terra de valents,
no volen ser més d'Espanya
volen fer-se independents.

Què se'ns ha perdut a Cuba
per què hi hem de dar la sang?
No us mogueu, no, fills del poble,
digueu que no, catalans!

L'Avi Quim no va anar a Cuba,
no volgué fer-hi el soldat.
Cuba és una terra lliure,
té dret a la llibertat!

No us embarqueu cap a Cuba,
que hi vagin els de Madrid.
Nosaltres mar i muntanya
i una rosa al mig del pit.

L'Avi Quim no va anar a Cuba,
preferí ser desertor.
Qui deserta de la guerra
porta la pau en el cor.

Pau aquí i pau a Cuba,
pau progrés i llibertat!
Aixequem-ne una bandera
al bell cim de Montserrat.

Visca sempre Catalunya,
i el bon Déu que ens l'ha donat!


Lletra: Francesc A. Picas i Pons
Música: Paco Viciana

dimarts, 20 de gener del 2009

20 de Gener del 2009


Bon vent i barca nova.

diumenge, 18 de gener del 2009

José Luis Ortega Monasterio (Santoña 1918 - Barcelona 2004)



Avui fa cinc anys que ens va deixar El Mestre.

Recordo la primera vegada que vaig parlar amb ell. Era una persona afable, correcte, una bellíssima persona. Un "chicarrón del Norte" que parlava un català correctíssim amb accent de l'Empordà. Em va frepar la seva franquesa, la seva senzillesa.

La seva infantesa la va passar a Mutriku (Guipúskoa).

Parlava de la seva experiència de quan va arribar a Catalunya, a Palol d'Onyar a tocar a Girona. Parlava del seu amor a Catalunya, de la seva passió per la música.

"El meu avi" va ser el revulsiu per l'esclat del món de l'havanera. The London Symphony Orchestra en va fer una versió que ha donat la volta al mon.

Un dia varem compartir cantada amb el seu grup Cavall Bernat, a la plaça Rius i Taulet a Gràcia. Li vaig demanar al Mestre si em podia dedicar un disc. Va quedar sorprès pel que li demanava i encara més, quan li vaig demanar que la dedicatòria fos en euskera.

Hi va escriure: "Kepa'ri nere lagun maitea, abeslari onak biotz-biotzez!!"

Tinc un deute amb el Mestre. Fa temps em vaig prometre que faria una visita a Puigcerdà, on descansen les seves restes.

Quan les neus s'hagin fos i la verdor envaeixi la Cerdanya, serà, ara si, l'hora de fer la visita.

Eskerrik asko Mestre!

dimarts, 30 de desembre del 2008

El calendari xinès

El calendari xinès es divideix en sis mesos de 29 dies i sis mesos de 30 dies, el que origina anys de 354 dies. Cada mes s'inicia amb lluna nova i l'Any Nou xinès està determinat per la segona Lluna Nova després del solstici d'hivern.

Per ajustar el cicle lunar de 354 dies amb el cicle solar de 365 s'inclou un mes cada 2 o 3 anys.

El seu origen fou prop de l'any 2.640 aC.

El formen cinc cicles de dotze anys amb noms d'animals: Rata, Bou, Tigre, Llebre, Drac, Colobra, Cavall, Ovella, Mico, Gall, Gos i Porc.


Bon any 9

diumenge, 28 de desembre del 2008

Quatre


"Si tot l'any fos festa, divertir-se seria més avorrit que treballar"
William Shakespeare

"M'interessa el futur perquè és el lloc on passaré la resta de la meva vida"
Woody Allen

"La inspiració existeix, però t'ha de trobar treballant"
Pablo Picasso

"Fer feliços als altres, no hi ha res millor ni més maco"
Ludwing van Beethoven

Innocents


Si la història ens explica que Herodes va fer assassinar a tots els nadons de Betlem i rodalies, com podem celebrar aquesta diada d'aquesta manera tan frívola?

Malauradament hi ha molts "Herodes" al front de les grans nacions, que van a dormir molt tranquils, passant de les estadístiques que ens parlen d'infants innocents que moren per no tenir res que posar a la boca, d'infants innocents que moren per manca d'aigua potable, d'infants innocents que moren per manca de medicaments.

Malauradament hi ha molts "Herodes" que a les seves mans tenen els medis perquè molts infants innocents no morin, però no fan res per evitar-ho.

"Herodes" del segle XXI. Els infants. . . . sempre infants. . . . sempre innocents.

divendres, 26 de desembre del 2008

L'amic Antoni


No te'n vagis encara company,
poc a poc, cantarem la darrera,
lentament, retardant el compàs,
tanmateix ja ningú ens espera,
malgrat tot, si arribem fins el moll,
on descansen les barques i nanses,
comptarem quantes n'hi ha que, mai més,
com tu i jo, pescaran esperança.

no te'n vagis encara company,
que hi ha nit d'esclatant lluna plena.

Toni, no t'oblidarem.