El grill

El grill sap que en el cosmos no té importància i no obstant això, canta

Fronteres

Les Nacions Unides van proclamar, l'any 1966, el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que va entrar en vigor l'any 1976 i va ser ratificat per l'Estat Espanyol el 27 de juliol de 1977. Segons consta en aquest document a les Nacions Unides, el seu article 1 proclama:

"Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural"

Quan jo anava a l'escola, d'això ja fa un grapat d'anys, recordo que hi havia dos mapes del món, un de físic i l'altre de polític. En el físic hi podíem veure els mars, els rius i les muntanyes. En el polític, els països que en aquell moment hi havia en el món, amb la seva capital, les seves fronteres, les seves demarcacions.

En aquest moment recordo que del mapa físic de quan anava a l'escola, ha desaparegut el mar d'Aral, que no és poca cosa, però del mapa polític han variat moltes coses, fronteres que s'han eixamplat, d'altres que s'han reduït, països que han desaparegut i altres de nous que han entrat a formar part d'aquest mapa que en diem polític.

Hi ha persones que dona la sensació que en aquest món només hi son ells, que abans d'ells no hi ha hagut ningú, i encara més greu, com si semblés que després d'ells tampoc hi haurà ningú. Que és creuen els amos del món, com si els països que regenten fossin d'ells, que en fossin els propietaris. Que no admeten el dret a l'autodeterminació d'altres països, el dret a independitzar-se, ni la variació de les fronteres. Del dret a ser el que son i volen ser. No saben que aquí hi estem de lloguer, que no som propietaris de res, que després d'ells la vida seguirà, i que els mapes polítics del 2010 no tindran res a veure amb els mapes polítics d'aquí un temps, o d'aquí uns anys.

Problema

El problema és que les coses, a vegades és fa veure que és fan, ens arribem a creure que és fan, però en realitat no és fan.

Independència

"Si ara tingués la llàntia meravellosa i el geni em demanés si volia que, fent petar els dits, Catalunya fos independent, li diria que no. Que allò ho volia viure, que volia gaudir de totes les sensacions del procés, que no em volia perdre el tram final de la victòria, que volia viure la primera nit de llibertat, que m'havia d'abraçar amb centenars de companys i companyes de lluita"

Francesc Ribera "Titot"

Avui he tornat

Avui he tornat al lloc on vaig néixer
m'han reconegut els amics de sempre
he pogut parlar de quan anàvem als "Padres"
les hores de joc, "La Peni" i "l'Alhambra"
I és que jo he tornat a caminar per dins la plaça
he vist els carrers, l'alt campanar, font de l'església
des on he escoltat el toc de "l'Enrica"
fa quasi trenta anys que la batejarem
el cor fet un nus, l'esperit a l'aire
i és que jo he tornat al camí de casa.

Vila de Molins de Rei
la del pont de quinze arcades
son dotze molins reials
que t'han fet anomenada
pubilla de terra endins
al bell mig de les muntanyes
al passar pel teu costat
et somriu el Llobregat.

Encara he trobat el pedrís de casa
on seia a parlar cada vespre amb mon pare
i la vorera estreta per on passava
ma cosina Mercè que tan estimava.
També m'he aturat a recordar el vell teatre
on el meu germà un Sant Miquel cantà "Granada"
avui ja no hi son, ni el pont ni el meu pare
el córrer del temps m'ha tornat a casa
de tot he parlat al trobar la mare
que m'ha obert el portal com la vila aimada.

Vila de Molins de Rei
la del pont de quinze arcades
son dotze molins reials
que t'han fet anomenada
pubilla de terra endins
al bell mig de les muntanyes
al passar pel teu costat
et somriu el Llobregat.

PIER

Somnis

Moltes vegades l'estat d'ànim de quan ens aixequem, té relació directa amb el tipus de somni que hem tingut durant la nit, i que no recordem.

Missatge de Mario Andrade. Poeta, novel·lista, assagista i musicòleg brasileny. (Sao Paulo 1893-1945)

"He comparat els meus anys i he descobert
que tinc menys temps per viure d'aquí en
endavant, que el que he viscut fins ara. . .

Em sento com aquell infant a qui regalen
una bossa de caramels: els primers se'ls
menja feliç, però, quan s'adona que n'hi
queden pocs, comença a assaborir-los
profundament.

Ja no tinc temps per a reunions
que mai s'acaben, on es discuteixen
estatuts, normes, procediments i
reglaments interns, sabent que no
s'aconseguirà res.

Ja no tinc temps per suportar
persones absurdes que, malgrat
la seva edat cronològica, no han
crescut.

Ja no tinc temps per perdre'l
amb mediocritats.

No vull estar en reunions on
desfilen egos inflats.

No tolero els manipuladors
ni els aprofitats.

Em molesten els envejosos,
que tracten de desacreditar
als més capaços, per
apropiar-se dels seus llocs,
dels seus talents i dels
seus èxits.

Detesto, si en soc testimoni,
els defectes que genera la
lluita per un càrrec important.

Les persones no discuteixen
continguts, a penes els títols.

El meu temps és escàs com
per discutir títols.

Vull l'essència, la meva ànima
té tard. . .

Amb pocs caramels en el paquet. . .

Vull viure al costat de gent humana, molt humana.

Que sàpiga riure's dels seus errors.

Que no es vanti amb els seus triomfs.

Que no es consideri elegida abans d'hora.

Que no defugi les seves responsabilitats.

Que defensi la dignitat humana.

I que desitgi tan sols caminar de la
banda de la veritat i l'honradesa.

L'essencial és el que fa que la vida
valgui la pena.

Vull envoltar-me de gent que sàpiga
tocar el cor de les persones.

Gent aquí els durs cops de la vida,
li han ensenyat a créixer amb suaus
carícies a l'ànima.

Si. . . tinc tard. . . per viure amb la
intensitat que només la maduresa pot donar.

Pretenc no malbaratar ni tan sols
un dels caramels que em queden.

Estic segur que seran més exquisits
que els que m'he menjat fins ara.

La meva fita és arribar al final satisfet
i en pau amb els meus éssers estimats
i amb la meva consciència.

Espero que la teva sigui la mateixa,
perquè de qualsevol manera hi arribaràs. . ."