Paraules de l'Einstein

No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix.

La crisi es la millor benedicció que li pot succeir a persones i països, perquè la crisi porta progressos.

La creativitat neix de l'angoixa com el dia neix de la negra nit.

Es en la crisi que neix l'enginy, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi es supera així mateix sense quedar "superat".

Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta molt més els problemes que les solucions.

La vertadera crisi es la crisi de la incompetència.

El inconvenient de les persones i els països, es la mandra per trobar sortides i solucions.

Sense crisi no hi ha reptes, sense reptes la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits.

Es en la crisi on es manifesta el millor de cada persona, perquè sense crisi tots els vents son carícies.

Parlar de la crisi és promoure-la, i callar en la crisi es exaltar el conformisme.

En comptes d'això treballem dur. Acabem d'una vegada amb l'única crisi que ens amenaça, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.

Albert Einstein (1.879 - 1.955)

Deixar de viure

No em fa por la mort, de fet morim una mica cada dia.

Els que no creiem en una altra vida, ens mirem la mort d'una altra manera.

No hem de ser egoistes i cal acceptar la seva existència.

L'edat ens fa mirar les coses amb més serenor, amb mes conformisme.

Patim per la mort i hauríem de patir per la vida.

Un dia parlava amb una senyora molt gran, i m'explicava que ja ho havia fet tot i que no li feia por marxar d'aquest mon. Però encara insistia amb detalls "post-mortem".

Això és una de les coses que ens fa sentir por a la mort. Ens veiem en imatges, en situacions posteriors a la mort, perquè com a vius, abans els hem viscut amb altres coneguts. Tot el que succeeixi després de la mort ho viuran els vius, nosaltres no. El darrer segon de la nostra vida el viurem nosaltres, un segon després sols ho viuran els vius.

Reflexions del "Guerrero de la Luz"

Un "Guerrero de la Luz" s'adóna que hi ha moments que es repeteixen.

Sovint es troba amb els mateixos problemes i situacions que ja havia afrontat.

Llavors es deprimeix, comença a pensar que és incapaç de progressar a la vida, ja que els moments difícils sempre tornen.

"Ja vaig passar per això", li diu al seu cor.

"De veritat que ja hi has passat, li contesta el cor, "però mai ho has sobrepassat"

Llavors el guerrer entén que les experiències repetides tenen una única finalitat: ensenyar-li que encara no ha après.

I llavors cerca una solució diferent per cada lluita repetida, fins que troba com vèncer-la.

Un guerrer de la llum sempre fa quelcom fora del que és comú. Pot ballar en el carrer mentre camina per anar al treball. O mirar els ulls a un desconegut i parlar d'amor a primera vista. Un guerrer de la llum de tant en tant exposa una idea que pot semblar ridícula, però és la que ell hi creu.

Els guerrers de la llum és permeten dies així.

No té por de plorar antigues penes, o d'alegrar-se amb nous descobriments. Arribat el moment, ho deixa tot i surt cap a la seva aventura somniada.

Quan entén que ha arribat al límit de la seva resistència, surt del combat sense sentir-se culpable per haver fet una o dues bogeries inesperades.

Un guerrer de la llum, no passa els seus dies intentant representar el paper que els altres varen escollir per ell.

De "El Guerrero de la Luz"

(Paulo Coelho, Río de Janeiro 1.947)

"Hi ha dues coses que son infinites: l'Univers i la estupidesa humana. De l'Univers no n'estic tan segur"

Albert Einstein.

La vellesa existeix?

Alguns de nosaltres envellim, de fet, perquè no madurem.
Envellim quan ens tanquem a les noves idees i ens tornem radicals.
Envellim quan el que és nou ens espanta.
Envellim també quan pensem massa en nosaltres mateixos i ens oblidem dels demés.
Envellim si deixem de lluitar.
Tots estem matriculats a l'escola de la vida, on el Mestre és el Temps.
La vida només pot ser entesa mirant enrere. Però només pot ser viscuda mirant endavant.
Quan la joventut aprenem; amb l'edat comprenem.
Els homes son com el vi: el pas dels anys malmet els dolents, però millora els bons.
Envellir no és preocupant, ser vist com un vell si que ho és.
Envellir amb saviesa no és envellir.
En els ulls del jove crema una flama, en els ulls del vell brilla la llum.
Essent així, no existeix l'edat, som nosaltres que la creem. Si no creus en l'edat, no envelliràs fins el dia de la teva mort.
Personalment, jo no tinc edat: tinc vida!
No deixis que la tristesa del passat i la por al futur t'espatllin l'alegria del present.
La vida no és curta; son les persones les que romanen mortes massa temps.
Fes del pas del temps una conquesta i no una pèrdua.

Anònim.

Escàndol

96 milions d'euros, tal com deia en primera pàgina El Periódico d'ahir, equival a:

916 pisos de 100 m2 de protecció oficial.

El cost d'un estadi i mig de l'Espanyol.

Tres viatges a l'Estació Espacial Internacional.

Un escàndol, sigui el club que sigui, sigui el jugador que sigui.

Seguint amb El Periódico, primera pàgina d'avui dissabte:

S'apugen els impostos. La benzina i el tabac. . . . . . els primers.

Kazantzakis i Déu

Durant tota la seva vida, l'autor grec Nikos Kazantzakis va ser un home absolutament coherent. Encara que tractà temes religiosos en molts dels seus llibres, sempre es va considerar un ateu convençut. Doncs d'aquest ateu convençut, una de les més maques definicions de Déu que conec:

"Mirem amb perplexitat la part més alta de l'espai de la força que governa l'Univers. I en diem Déu. Podríem donar-li qualsevol altre nom: Abisme, Misteri, Foscor Absoluta, LLum Total, Matèria, Esperit, Suprema Esperança, Suprema Desesperació, Silenci. Però li diem Dèu, perquè sols aquest nom - per raons misterioses - es capaç de sacsejar amb força el nostre cor. I no hi ha dubte que aquesta sacsejada és absolutament indispensable per permetre el contacte amb les emocions bàsiques del ser humà, que sempre son més enllà de qualsevol explicació o lògica".

De "El Guerrero de la Luz"

Paulo Coelho. (1947)