Sentiments

El teu amic es el camp on sembres amb amor i en treus collites agraït. Ell es la teva llar, i la teva taula.

Has de saber que, quan no et digui res, malgrat tot els dos cors continuen conversant.

Quan et tinguis que separar d'ell, no pateixis. Doncs és amb aquesta absència que reconeixeràs més fàcilment la importància de l'amistat, de la mateixa manera que un muntanyenc veu millor el paisatge que l'envolta quan és lluny de la plana.

Que el millor que tinguis, puguis compartir-ho amb el teu amic.

Deixa'l que conegui i participi no sols els teus moments d'alegria, sinó també dels teus moments de tristesa.

I pensa que un amic no està al teu costat per ajudar-te a matar el temps, sinó per ajudar-te a tenir una vida plena.

Kanlil Gibran (1.883 - 1.931)

Paraules de l'Einstein

No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix.

La crisi es la millor benedicció que li pot succeir a persones i països, perquè la crisi porta progressos.

La creativitat neix de l'angoixa com el dia neix de la negra nit.

Es en la crisi que neix l'enginy, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi es supera així mateix sense quedar "superat".

Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta molt més els problemes que les solucions.

La vertadera crisi es la crisi de la incompetència.

El inconvenient de les persones i els països, es la mandra per trobar sortides i solucions.

Sense crisi no hi ha reptes, sense reptes la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits.

Es en la crisi on es manifesta el millor de cada persona, perquè sense crisi tots els vents son carícies.

Parlar de la crisi és promoure-la, i callar en la crisi es exaltar el conformisme.

En comptes d'això treballem dur. Acabem d'una vegada amb l'única crisi que ens amenaça, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.

Albert Einstein (1.879 - 1.955)

Deixar de viure

No em fa por la mort, de fet morim una mica cada dia.

Els que no creiem en una altra vida, ens mirem la mort d'una altra manera.

No hem de ser egoistes i cal acceptar la seva existència.

L'edat ens fa mirar les coses amb més serenor, amb mes conformisme.

Patim per la mort i hauríem de patir per la vida.

Un dia parlava amb una senyora molt gran, i m'explicava que ja ho havia fet tot i que no li feia por marxar d'aquest mon. Però encara insistia amb detalls "post-mortem".

Això és una de les coses que ens fa sentir por a la mort. Ens veiem en imatges, en situacions posteriors a la mort, perquè com a vius, abans els hem viscut amb altres coneguts. Tot el que succeeixi després de la mort ho viuran els vius, nosaltres no. El darrer segon de la nostra vida el viurem nosaltres, un segon després sols ho viuran els vius.

Reflexions del "Guerrero de la Luz"

Un "Guerrero de la Luz" s'adóna que hi ha moments que es repeteixen.

Sovint es troba amb els mateixos problemes i situacions que ja havia afrontat.

Llavors es deprimeix, comença a pensar que és incapaç de progressar a la vida, ja que els moments difícils sempre tornen.

"Ja vaig passar per això", li diu al seu cor.

"De veritat que ja hi has passat, li contesta el cor, "però mai ho has sobrepassat"

Llavors el guerrer entén que les experiències repetides tenen una única finalitat: ensenyar-li que encara no ha après.

I llavors cerca una solució diferent per cada lluita repetida, fins que troba com vèncer-la.

Un guerrer de la llum sempre fa quelcom fora del que és comú. Pot ballar en el carrer mentre camina per anar al treball. O mirar els ulls a un desconegut i parlar d'amor a primera vista. Un guerrer de la llum de tant en tant exposa una idea que pot semblar ridícula, però és la que ell hi creu.

Els guerrers de la llum és permeten dies així.

No té por de plorar antigues penes, o d'alegrar-se amb nous descobriments. Arribat el moment, ho deixa tot i surt cap a la seva aventura somniada.

Quan entén que ha arribat al límit de la seva resistència, surt del combat sense sentir-se culpable per haver fet una o dues bogeries inesperades.

Un guerrer de la llum, no passa els seus dies intentant representar el paper que els altres varen escollir per ell.

De "El Guerrero de la Luz"

(Paulo Coelho, Río de Janeiro 1.947)