Ja només sé cantar per dir-te
que hi ha un món nou dins aquest món que et costa viure.
Que val la pena si tens la força dins del cor
per prendre el risc que és sempre el bell indret
de posseir. . .
la joia, la joia per què avances
pel llarg i vell camí que du a un món millor.
No em dono vergonya d'aquests somnis
ni em cansa fer un poc més possible l'impossible.
Que si no arribo fins el destí que em diu el cor,
faré senyal del lloc a l'horitzó
gardant en mi
la joia, la joia de sentir-vos
sabent que aneu encara molt més lluny que jo.
No hi puc fer res i et dic encara
que un món millor sempre t'espera enllà dels astres.
No és sols un somni,
també és la urgència pel dolor
de tanta gent, desheretats de tot,
de tot menys de . . .
la joia, la joia d'inventar-se
un bell demà més digne on hi surti el sol . . .
Lluís LLach
